Ciència i poesia

L’habilitat de saber escriure, ja siguin relats, poemes o novel·les, es tendeix a associar més a l’àmbit de les humanitats que no pas a l’àmbit científic. A continuació mostrarem, però, alguns exemples d’autors que demostren que ciència i poesia poden anar lligats.
Roald Hoffmann és un químic i professor universitari nord-americà, d’origen polonès, que va guanyar el Premi Nobel de química el 1981. A Hoffman no només se’l coneix per la seva carrera com a investigador, sinó també per ser escriptor de poesia i de llibres divulgatius de química.
Esmentar també David Jou com a exemple de poeta i científic. Doctor en Ciències Físiques per la UAB, de la qual és catedràtic de Física de la Matèria Condensada, David Jou ha rebut diversos premis de recerca i alguns dels seus poemes han estat traduïts a diverses llengües. Ha publicat una àmplia obra poètica, d’una vintena de títols, aplegada recentment als volums L’èxtasi i el càlcul (2002) i L’huracà sobre els mapes (2004), i assaigs com ara El laberint del temps, la simfonia de la matèria (2006) o Ciència, fe, poesia (2003).

Els àtoms,
creixent lentament en el ventre calent dels estels,
reunint els protons i neutrons necessaris
per ser no ja hidrogen tan sols, sinó heli,
carboni, nitrogen, metalls
pesants, cada cop més pesants, fins a ser
pols projectada, expansiva en esferes creixents,
pols molt estranya en oceans de buit i d’hidrogen…
Ah quanta llum,
quanta calor en els orígens d’aquesta matèria,
ara palpable amb la mà, fins i tot ara mà
que palpa, que estreny, que colpeja, que esquinça!
Ara, a l’abast,
restes d’estels primitius, antiquíssims…

Les estrelles i la vida (David Jou)

Un altre exemple és el químic i poeta Enric Casassas i Simó, que va escriure també prosa. Pel que fa a la poesia, Enric Casassas i Simó va deixar reculls perfectament acabats (gairebé tot és poesia en vers, però també hi ha algunes mostres de poemes en prosa): Tèrbol dilluns (1944-45), Vuit al cinc (1946-1947), Obra gairebé pòstuma (1969-1979), Tríptic amb notes i colofó (1979), Les proses dels pins (1981), Les flors del torrent (1988-1991), Tots els dits (1991), Multituds al carrer (1992-1995) i Tres dijous per setmana (1996-1998), a més d’alguns poemes esparsos.

Aquests són alguns casos que mostren que ciència i poesia poden anar unides.