“Vull estudiar Química… per fer què”. Xerrada d’Agustí Lledós a Girona

Publicat el 17/06/2011 per

3


Sota el títol “Vull estudiar química… per fer què?“, Agustí Lledós (Catedràtic de Química Física de la Universitat Autònoma de Barcelona) ahir va participar al cicle de conferències de divulgació de la Química “Química: la nostra vida, el nostre futur”, organitzat per Química UdG i C4D amb motiu de l’AIQ2011.

Després de 5 setmanes i químics catalans destacats en tan diverses àrees com Damià Barceló, Pilar González, Carme Carretero i Claudi Mans; Agustí Lledós va clausurar del cicle de xerrades de divulgació de la química a Girona.

D’esquerra a dreta; Agustí Lledós (conferenciant), Marta Planas (Directora Departament de Química UdG; presentació de l’acte) i Miquel Solà (Catedràtic Química Física UdG; presentació conferenciant).

Després de l’emotiva i divertida presentació que el professor Miquel Solà va fer del conferenciant (presentant antigues fotos, de l’època del seu doctorat), Lledós va començar la xerrada amb l’interessant pregunta que l’encapçala.

Després de presentar l’AIQ2011 i els seus objectius, Agustí Lledós va començar recordant el ridícul terme “chemical free”, de molts preoductes comercials. Va utilitzar aquesta marca de productes “sense química” per presentar el conegut problema pels químics. La química té mala premsa i sovint s’utilitza erròniament el concepte “químic” per indicar que un producte és “sintètic” o, fins i tot, “tòxic”. És a dir, amb paraules del propi Lledós, existeix una “desconnexió creixent entre l’opinió comuna sobre la química i la realitat química del món”.

El conferenciant també va fer referència al web chemistry.com que, en comptes d’ésser un web relacionat amb química, es tracta d’un web per trobar parella (és a dir, en aquest context es pren el concepte “química” com a positiu però també erroni; com a “forces intangibles que provoquen relacions entre persones”).

Per acabar la introducció, Lledós ens va mostrar una mica d’història de la química per fer-nos veure que es tracta d’una “ciència madura”. Amb uns segles pretèrits farcits de personatges molt destacats com Lavoisier, Mendeléiev, Pauling,…i altres menys coneguts com Natta, Mullis i Miller i un segle XX marcat per les contribucions de la química al prgrés i el benestar de la humanitat.

La química és l’únca ciència que també té una indústria.

Agustí Lledós

Després d’aquesta introducció que pot semblar catastrofista, Agustí Lledós ens va mostrar que encara (i especialment ara) hi ha molts motius per voler ser químic. Una gran època per la química està per arribar. Estem a les portes d’una revolució.

És conegut el canvi d’escala de la química. Actualment tenim la capacitat de manipular, controlar i “veure” matèria a escala atòmica.

Agustí Lledós ens va presentar la química com la ciència central la qual ha de tenir un paper clau en la cerca de respostes per als grans reptes del segle XXI, la Vida, l’Energia i la Sostenibilitat. Es tracta d’uns reptes globals, amb consequències per a tota la humanitat i el planeta, però la química hi té molt a dir.

La conversió d’energia solar en energia química, la captura de CO2, la recerca en biomaterials… reptes de la química del s.XXI.

I tot plantejant cadascun d’aquests grans reptes, Lledós va incidir molt en la importància de la recerca interdisciplinar per afrontar-los.

Agustí Lledós, després de presentar-nos l’interessant futur per a la recerca química, ens va plantejar unes mancances que hauríem de resoldre. La reflexió sobre si els nostres de partaments de química poden ésser més semblants a un d’història va ésser molt encertada i, sobretot, el conferenciant va voler incidir en la idea de que hem de superrar les àrees de coneixement clàssiques de la química.

Hem de superar aquesta mentalitat tancada. Jo sóc químic “orgànic”/”inorgànic”…

Hem de passar dels grups de recerca als centres (interdisciplinars) de recerca. Es tracta d’un canvi d’organització. El mateix Lledós va resumir l’història de la química en aquest aspecte, en una frase:

Química del s.XIX: Individuu; Química del s.XX: Grup; Química del s.XXI: Centre.

Personalment em van agradar molt les darreres línies de l’Epíleg d’Agustí Lledós, on es va presentar com un nen que juga amb la sorra de la platja. “La química mai deixarà de proporcionar-nos nous i excitats reptes… i molta diversió!”. Justament trobo que aquesta és la resposta a la pregunta de per quin motiu molts som químics i seguim enamorats d’aquesta ciència com el primer dia.

Tal i com hem  fet sempre, sortint de cada xerrada, vàrem demanar a Agustí Lledós que ens resumís amb menys d’1 min la seva intervenció a Girona. Aquí en tenim la gravació:

Durant el cicle de xerrades hem utilitzat el hashtag #quimgi11. D’aquesta manera podeu seguir les piulades al twitter.

About these ads