Dijous a la tarda en un institut de Barcelona. Sis nois i noies d’origen sud-americà fan campana se’n van al parc del costat de l’institut. Havien comprat diverses begudes no alcohòliques, però volien alguna cosa més. De manera decidida se’n van a la drogueria de la cantonada a comprar alcohol de cremar. Així li diuen a l’etanol a Equador (segons sembla, cosa que no n’estic segur, doncs hi ha versions contradictòries), però aquí li diem alcohol de cremar a una altra substància. La festa comença i no noten l’efecte de l’alcohol, així que continuen bevent i bevent… L’endemà comencen els problemes. Alguns alumnes no arriben a l’institut i d’altres demanen constantment d’ anar al lavabo. Els dolors abdominals són insuportables. Sota les sospites els professors pregunten i descobreixen que el que havien ingerit no era etanol era metanol. Alguns companys estaven a la UCI de la Vall d’Hebron.
Metanol, Etanol,…no es el mateix? Doncs no.
El metanol es un alcohol molt tòxic. L’enverinament amb metanol sense intervenció apropiada pot ser letal. La ingesta de més de 0,5 ml/kg és potencialment letal, i per a nens pot causar la mort a dosis de més de 0,25ml/kg.
El metanol s’absorbeix ràpidament desprès de l’ingesta obtenint-se el pics més elevats als 30-60 minuts. Es distribueix per tot el cos ràpidament amb un volum de distribució de 0,7 l/kg. Es metabolitza al fetge per l’enzim Alcohol deshidrogenasa (ADH) per formar formaldehid, que torna a metabolitzar-se a l’enzim Aldehid deshidrogenasa (ALD) formant àcid fòrmic . El temps de vida mitja d’eliminació és de 24 hores.
La producció i acumulació d’àcid fòrmic produeix una acidosi d’anió gap a la sang i toxicitat cel·lular, a més d’una inhibició de l’enzim Citocrom Oxidasa. S’han observat danys oculars a la retina que poden arribar a la ceguera. Al cervell es poden trobar hemorràgies dins de la matèria blanca del cervell i edemes al putamen (una zona del cervell).
Amb poca quantitat de metanol s’observa una depressió similar a una intoxicació amb etanol, que es fa evident 1 hora desprès de la ingesta. Amb més quantitat: nàusees, vòmits, i dolor abdominal. Posteriorment s’observa mal de cap, vertigen, dispnea, visió borrosa i fotofòbia. Amb una ingesta superior podem observar taquipnea, somnolència i ceguera. El següent pas és el coma.
Afortunadament cap del estudiants ha resultat afectat, tot i que alguns van haver d’estar una setmana a la UCI. L’ institut va penalitzar al alumnes a expulsions de 2 a 20 dies, no per la seva manca de criteri a l’hora d’escollir la beguda sinó per la campana realitzada.
Ha estat la primera vegada que hi ha hagut una intoxicació tan greu per metanol a Catalunya i la noticia ha sortit a tots els diaris, tot i que lleugerament canviada, per no implicar a l’institut. La podeu veure a El Periódico, El País, ABC i En latino.
Em consta també, que una de les adulteracions més comunes de l’alcohol a les discoteques, el típic “garrafón”, és justament l’addició de metanol en baixes quantitats per abaratir el preu de la beguda, a costa, òbviament, de la salut del bevedor.
Una de les preguntes que em fan sempre els amics és: com pot afectar aquest producte al cos? Que et fa? Tu ho hauries de saber…ets químic.
I jo ara responc: I per què no ho sé?
Mirant cap enrere recordo química orgànica, química inorgànica, química analítica, moltes químiques físiques, bioquímiques, ciència de materials, enginyeria…però cap toxicologia. No és de la branca de química saber que et poden fer els productes químics al teu cos? Al cap i a la fi haurem de treballar amb ells (se suposa) tota la vida…
Si a l’anterior article reclamava la docència i l’esforç en investigació en una disciplina tan important com la cosmètica, en aquest article us convido a tots el professors de químiques de les diferents universitats a la incorporació d’una nova matèria obligatòria per a tot nou químic: Toxicologia.
Informació Toxicològica del Toxicology Handbook de Lindasy Murray, Frank Daly, Mark Little i Mike Cadogan, editorial Churchill Livington, Elsevier.
Sergi
albertpo
carlescurutchet
Convidat
ematito
jordipoater
marcelswart
miquelsola
Marta Planas
miquelduran
pepduran
Pep Anton Vieta
quelet
Laia
sergiparedes
SilviaSimonR
CatQuímica.cat 
ÒscarAzAl
04/03/2011
Se suposa que els químics hem de saber com funciona la química i treure’n profit. Si un químic és mínimament decent, no s’exposarà a intoxicacions pels productes que manipula. I quan algú, probablement un no químic (o potser un químic accidentat), quan aquesta persona s’intoxiqui, la portaran al metge, no a un químic.
Està bé que els químics tinguem coneixement del perill de les substancies amb què treballem, ja tenim l’etiquetatge i les precaucions i a les pràctiques de la universitat sovint s’inclouen comentaris de la toxicitat de les substàncies dels experiments. Jo demanaria assignatures que ens facin millors químics i deixaria la salut als metges, que ells en són els professionals.
No nego que el coneixement sempre és bo i una optativa de toxicitat seria més interessant que d’altres i que qui vulgui es pot cultivar en el camp per la seva banda, però no és la nostra feina. És com quan els amics et pregunten qualsevol cosa científica de qualsevol branca perquè “tu ets químic” i els has d’explicar que només ets químic.
Tot i que la millor solució seria que la gent tingués una mica més de seny.
sergiparedes
05/03/2011
Quan estava treballant a Almirall a investigació médica es feien reunions cada dos o tres mesos. En aquestes reunions es tractava sobre la química que haviem desenvolupat i es treballava per intentar trobar un nou fármac per a una diana en concret. Sempre anava el cap de departament que hi havia abans (ara l’han canviat), el Dr. Graham Warrelow. No era un home que parles gaire, pero un dia va parlar clar.
Un company estava explicant una ruta sintética que havia fet, volia introduir un grup ciano a la molècula i la reacció tenía com a reactiu cianur potàsic en DMSO. El Dr Warrelow es va aixecar i li va dir en anglès: Aquesta reacció no la tornis a fer mai!!
Ens vam quedar tots parats, el cianur potàssic és perillòs, pero si vas en compte…i no te’l menges, no pasa res, no?
Ens va explicar que el cianur és un potent verí si entra dins de la pell i pasa pel corrent sanguini, i el DMSO és un disolvent que travessa molt bé la pell i els guants. Tots dos junts són mortals, treballis com treballis.
El Dr Warrelow ens va donar una lliçó de les bones a tots. Ser un bon químic no només implica saber fer reaccions i crear rutes sintétiques, sinó també conèixer els productes amb els quals treballes i saber les implicacions que comporten el seu ús.
El dia que hagis d’anar a la UCI a veure a un company de laboratori, com vaig fer jo, entendras de que t’estic parlant. Aquest company va estar mesos de baixa, sense haber fet cap pràctica errònia (va ser un altre cas diferent al que explicat abans…)
Salutacions,
Sergi