Químiques 2.0

Vivim en un món 2.0, fins i tot la ciència està patint les seves transformacions cap a una millor utilització de totes les eines que ens porten les xarxes socials. No només la divulgació científica es pot beneficiar i molt d’aquestes eines sinó també la recerca. Els investigadors i investigadores poden fer-ne us per tal de donar a conèixer la seva recerca, i fins i tot portar a terme projectes cooperatius.

“Tindria Twitter la Marie Curie?” Aquesta és la pregunta que es fa Laura Chaparro en el seu reportatge sobre Científiques 2.0 a la plataforma SINC. La pregunta més àmplia seria si la Marie Curie utilitzaria les xarxes socials per tal de donar a conèixer la seva recerca.

Diferents científiques d’edats molt variades, algunes d’elles amb recerca en l’àmbit de la química, han estat entrevistades sobre la utilització de les xarxes socials. Aquest article ja ens dóna una idea de que aquestes eines cada dia estan essent més utilitzades, tot i que tal com comenten algunes de les investigadores entrevistades, amb certa precaució. També s’ha de tenir en compte que actualment les científiques juniors que es troben al principi de la seva carrera investigadora ja es pot dir que són natives digitals, mentre que les sèniors han hagut d’anar incorporant a poc a poc totes aquestes eines 2.0 dins de les seves investigacions, cosa que en crea un grau de utilització molt diferent.

Mentre que hi ha una idea bastant generalitzada de que la xarxa ens és molt útil per tal d’acostar la ciència a la societat, un exemple és aquest mateix bloc, no queda tant clar fins a quin punt pot tenir repercussió en els treballs de investigació. Dins la C4D s’està investigant en aquesta línea. El que queda clar és que cada vegada les científiques, i químiques entre elles, són més 2.0.