Els científics es pregunten si el 9N és possible

De moment, sembla que no. El 10N sí, i sobretot el 14N i el 15N. No sé si parlem del mateix. Jo estic parlant d’isòtops del nitrogen. Els isòtops són àtoms que comparteixen el mateix número de protons (i d’electrons, si són neutres) però que tenen diferent nombre de neutrons. El nitrogen té 7 protons, i el 9N tindria, a més, dos neutrons. En total, 9 partícules al nucli. El problema, és que aquest àtom no s’ha descobert (encara). El que més s’hi assembla és el 10N, que té  3 neutrons i 7 protons. Però és molt inestable, ja que és radioactiu. Té un temps de vida mig de l’ordre de 10^-22 segons. Només. Aquest és el temps que triga en descompondre’s la meitat de la massa inicial.

En canvi, tant el 14N com el 15 N són estables i no són radioactius. Per això es troben tots dos a la natura.

Us heu preguntat què passa amb el 20N? També és radioactiu, i el seu temps de vida mig és de 130 mil·lisegons.

Si fem un repàs a d’altres isòtops curiosos, el 23F també és radioactiu, amb un temps de vida mig de 2,2 segons. Res de l’altre món. En canvi, és estable el 19F, que és el que trobem a la natura.

Pel O trobaríem el 16O, 17O i 18O. Altres isòtops estables són el  70Ge, 72Ge, 73Ge, 74Ge, (76Ge), 107Ag, 109Ag, 32S, 33S, 34S, 36S, però aquests ja no tenen tanta gràcia. Pel D només en trobem un: el 2D. És el que té el D, un sol protó i un sol neutró.

Podrà haver-hi un 9N en el futur? Dependrà del Tecneci (Tc)?