El núvol taronja d’Igualada

Posted on 21/02/2015 per

1


Haig d’admetre que quan es tracta d’explicar i interpretar fenòmens químics que passen en el nostre entorn de forma més o menys corrent sóc el que en podríem dir un analfabet químic. Com a químic em sap greu haver-ho d’acceptar, però és així. Quan un familiar o un amic em pregunta perquè passa un determinat fenomen (el cas típic és el d’un accident en una empresa química que ha sortit als mitjans de comunicació) quasi mai sé explicar-ho. Si em donen uns minuts, me’n vaig a la xarxa (és més ràpid i més fàcil trobar-ho que en els llibres) i trobo la resposta, però això no és el que s’espera d’un químic ben informat. Clar que si em miren amb cara de “però tu no ets químic??!!” sempre tinc la coartada a punt: sí ho sóc, però ja saps, hi ha més de 20 milions de compostos químics coneguts, cadascun d’ells pot patir diferents reaccions, en definitiva la complexitat és tan gran que no és possible conèixer tota la reactivitat de tots els compostos químics. Segurament un punt de raó tinc, però no deixa que em sento incòmode en aquestes situacions. En determinades circumstàncies la sensació supera la incomoditat per acostar-se al pànic. Això és el que em va passar quan aquest divendres 13 de febrer de 2015 vaig participar a l’espai l’Entrevista de TV Girona. La presentadora, Rosó Feliu, en el moment d’entrar em va deixar anar “per cert, et preguntaré sobre l’accident que va generar el núvol taronja d’Igualada d’ahir”. Coneixia l’accident però no en sabia gaire res més que el fet que es va generar un núvol taronja i em va entrar una suor freda. La solució la vaig trobar accedint amb el mòbil a la xarxa a aquest vídeo que mostra l’entrevista que li havien fet al Telenotícies de TV3 del dia anterior al company Dr. Xavier Giménez Font, professor titular del Departament de Química Física de la UB.

video1

L’accident es va produir a l’empresa química Simar d’Igualada quan es va abocar àcid nítric en una cisterna que contenia àcid fòrmic (hi ha mitjans que parlen de clorur fèrric, però aquest és un oxidant feble i no sembla que pugui reduir l’àcid nítric). Vaig memoritzar l’explicació del Dr. Giménez i la vaig reproduir amb més o menys encert per respondre a la pregunta que em va fer la presentadora en el minut 6:20 del vídeo:

tngirona

Després amb més calma vaig comprovar que en el procés es va produir una reducció de l’àcid nítric i una oxidació de l’àcid fòrmic segons:

NO3 + 2H+ + 1e → NO2 + H2O               εored = 0.79 V

HCOOH → CO2 + 2H+ + 2e                εored = -0.25 V

100px-Nitrogen-dioxide-3D-vdW

El NO2 té un color taronja característic

Aquestes reaccions generen diòxid de nitrogen que és el gas que va donar el color taronja al núvol. És un gas irritant per les vies respiratòries però només en concentracions molt altes pot arribar a ser mortal. També a concentracions baixes per sobre dels 40–100 µg/m3 és tòxic si s’inhala durant períodes llargs de temps. En les condicions de l’accident no es va posar en perill la salut de la població en cap moment. En el procés de reducció de l’àcid nítric també es poden generar altres òxids de nitrogen, com ara el NO o el N2O, però el diòxid de nitrogen és el que es genera amb més abundància. Donades les circumstàncies, aquesta reacció ja no se m’oblidarà.

Per cert, podeu trobar una explicació molt més detallada de l’accident al web del Prof. Claudi Mans.

Advertisements
Etiquetat: ,
Posted in: Notícies