Cafeïna, la molècula amiga

Posted on 16/02/2014 per

1


El passat 14 d’octubre de 2013 a la Sala de graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona va tenir lloc l’entrega del premi Gamboa-Winkler 2013 de la Real Sociedad Española de Química al Prof. István Mayer. En una de les xerrades, el Dr. Pedro Salvador que ha col·laborat els darrers 15 anys amb el Prof. Mayer, va destacar les importants aportacions científiques de l’homenatjat. I també va explicar algunes anècdotes. Entre elles la necessitat gairebé malaltissa del Prof. Mayer de prendre cafè de forma continuada des que es lleva fins que se’n va a dormir. El Dr. Salvador ho va resumir amb la frase següent: “Cars runs on gasoline… and Prof. Mayer runs on caffeine”.

El Prof. Itsván Mayer amb el diploma acreditatiu del Premi Gamboa-Winkler 2013

El Prof. Itsván Mayer (primer a l’esquerra) amb el diploma acreditatiu del Premi Gamboa-Winkler 2013 que va rebre de mans del Dr. Josep Calbó, vicerector de Recerca de la UdG (13/10/2013).

Som molts els que sense patir una addició tan gran a la cafeïna com la del Prof. Mayer, un cafè matinal ens ajuda a despertar-nos i iniciar el dia amb energies renovades. La cafeïna va ser descoberta l’any 1819 per l’alemany Friedrich Ferdinand Runge, com un compost químic que formava part del cafè. Com a curiositat dir que Runge també va ser el descobridor de la tècnica de la cromatografia en paper. La cafeïna, de fórmula química C8H10N4O2, es troba en les llavors de cafè però també en les de cacau, de cola i en les fulles del te i en el fruit del guaranà.

La fórmula química de la cafeïna en una de les parets dels laboratoris de l'Institut de Química Computacional i Catàlisi situat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

La fórmula química de la cafeïna en una de les parets dels laboratoris de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi situat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.

Si bé és cert que la cafeïna consumida en quantitats elevades pot provocar un augment de la freqüència cardíaca i de la pressió sanguínia, intranquil·litat, tremolors, dificultat per dormir i fins i tot ansietat, en quantitats raonables pot produir molts beneficis com ara reduir el cansament, millorar l’estat d’alerta, estimular el sistema nerviós central i generar una sensació de benestar i fins i tot eufòria. Entre altres beneficis associats menys coneguts hi ha la prevenció del càncer de pell gràcies a la capacitat de la cafeïna de bloquejar la proteïna ATR, una proteïna que forma part del cicle cel·lular i que és necessària per a la replicació de l’ADN. A més, en un article molt recent publicat a Nature Neuroscience, investigadors de la Universitat Johns Hopkins liderats pel Prof. Michael A. Yassa han trobat que les persones que havien consumit un mínim de 200 mg de cafeïna (1.5 tasses de cafè) tenien una capacitat més alta de recordar imatges que les que havien pres un placebo. Els investigadors no coneixen encara el mecanisme pel qual la cafeïna ajuda a sedimentar els records, si bé creuen que podria ser perquè la cafeïna incrementa la producció de norepinefrina (també coneguda amb el nom de noradrenalina), un neurotransmissor que intervé en l’emmagatzematge de records.

La millora de la memòria i de la concentració juntament amb la reducció del cansament que provoca la cafeïna segurament que van ajudar al Prof. Mayer a assolir alguns del èxits de la seva carrera científica.

Advertisements