L’escala de Penrose és una escala fictícia (veure Figura 1), resultat d’una il·lusió òptica, creada per Lionel Penrose i el seu fill Roger Penrose el 1958. Es tracta d’unes escales que canvien de direcció en 90º quatre vegades generant la sensació que tota l’estona pugen o baixen, sigui la direcció que sigui.
Figura 1. Escala de Penrose
L’artista neerlandès Maurits Escher va utilitzar l’escala de Penrose en alguna de les seves grans obres com la que es mostra a la Figura 2.
Figura 2. Escala de Penrose en una il·lustració de l'artista Escher
Aquesta explicació preliminar em serveix per introduir la síntesí d’una versió molecular de l’escala de Penrose. Per aconseguir-ho Isobe i col·laboradors han unit dues hèlixs de dos helicens de quatre baules per donar lloc al compost ciclobis[4]helicè (veure Figura 3). L’estructura molecular dels helicens la pots veure a la Figura 1 d’una entrada anterior. El resultat de la síntesi és una escala de Penrose molecular i és una mostra més que els químics són arquitectes de la matèria. A la vegada constitueix un exemple més de la relació entre química i arquitectura que algun dia comentarem més abastament en aquest blog.
Figura 3. Escala de Penrose molecular
albertpo
carlescurutchet
Convidat
ematito
jordipoater
marcelswart
miquelsola
Marta Planas
miquelduran
pepduran
Pep Anton Vieta
quelet
Laia
sergiparedes
SilviaSimonR
CatQuímica.cat 
Pep Anton Vieta
25/05/2011
Genial!
L’escala de Penrose és una il·lusió que m’encanta i tota l’obra d’Escher també. Miquel, precisament abans d’ahir vaig descobrir el retallable de la “Relativity” d’Escher. Quan tingui 5 minutets l’imprimiré i em posaré mans a la feina! Aquí el tens: http://www.microsiervos.com/archivo/arte-y-diseno/relatividad-recortable.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+microsiervos+%28Microsiervos%29
miquelsola
25/05/2011
Estic totalment d’acord que l’obra d’Escher és espectacular. Fa un parell d’anys va haver-hi una exposició a Girona sobre Escher i era fantàstica. M’ha agradat molt el retallable.
Martin
27/05/2011
Hola,
trobo d’especial interés el post. Fa molt d’anys que m’interessa Escher; en particular, els matemàtics els atrau bastant l’atenció.
Només una qüestio més química: vaig veure el seu post sobre estabilitat de compostos orgànics aromàtics, sería interessant determinar l’estabilitat d’aquest? Dterminar la seva aromaticitat i corroborar la teoría que, des de l’IQC, es seguiex per interaccions (atractives o
repulsives) entre hidrògens propers en l’espaï.
He vist l’article i es interessant. L’estructura es d’especial interès quimico teòric-computacional, amb la teoría de AIM i funcions densitats.
No sé, es podría parlar amb detall!
Records cordials,
Martín Félix.
Miquel Solà
27/05/2011
Martín,
Justament en els helicens són les interaccións H-H repulsives les que provoquen que un sistema que normalment seria pla quedi en forma d’hèlix.
Martin
28/05/2011
Hola Miquel,
sí, vaig veure el seu post sobre els helicens, sembla ser que les repulsions juguen un paper relevant en la formació de l’hèlix.
De totes maneres, hem refería al fenantracè, que vostè te un paper referent a l’estabilitat del mateix, sembla ser que es donaríen les mateixes condicions que fan dubtar sobre la natura dels ponts dihidrògen a nivell aromàtic.
En aquest cas, en centre de la molècula queden quatre hidrògens que podría ser interessant analitzar a nivel mecano-cuàntic per determinar si exiteixen contactes repulsius os atractius que estabilizaríen el compost aromàtic.
Records cordials,
Martín Félix.