ADN clorat: una nova forma de vida?

La Química Biològica ha fet un pas més: en un post al Chemistry World titulat Chemically evolved bacteria que s’ha remplaçat un grup metil de la timina per un àtom de clor, per fer un nou tipus d’ADN, de tal forma que es pot crear el que es podria anomenar un altre tipus de “vida”: la que té el codi genètic basat en ADN clorat.

Segons el post de C.W., l’enginyeria genètica estàndard, que només fa servir les 4 bases habituals de l’ADN (guanina, adenosina, timina i citosina), permet fàcilment que hi hagi transferènia de trossos d’ADN entre espècies (així és com, per exemple, creix la resistència als antibiòtics). Per això s’ha proposat que les modificacions (artificials) en els ADN es facin sobre la seva versió clorada, de tal forma que si per alguna raó aquest ADN es creua amb ADN no clorat, l’espècie viva resultat mori degut a què l’ADN clorat no pot sobreviure al medi normal d’una cèl.lula (no troba clorouracil per replicar-se).

Una de les raons que mou a fer aquest canvi és que el confinament totalment segur no sembla existir, tal com el recent accident nuclear de Fukishima mostra. Llavors, cal introduir nous elements de seguretat en organismes genèticament modificats perquè si per alguna raó són alliberats a l’exterior d’un laboratori de màxima seguretat, no afectin els organismes vius normals.

Segons Chemistry World, doncs,

Creating a completely separate but parallel set of life is the next step so that the genetic firewall is truly secure and the bacteria can’t return to using thymine says Mutzel. Then his new, secure, chemically altered world can be used as biological factories for fuel and feedstock chemicals without worry. If the bacteria did get out, claims Mutzel, it would then just die because it couldn’t find any chlorouracil.

En definitiva: biologia sintètica. I una pregunta clau: quin nom cal donar a un bacteri on tot l’ADN ha vist remplaçada la timina per clorouracil?Í és el “mateix bacteri”. O és una forma de vida nova, com si vingués de l’espai exterior?

Referència: P Marlière et al, Angew. Chem., Int. Ed., 2011, DOI:10.1002/anie.201100535. Abstract de l’article:

Automated selection was used to evolve an Escherichia coli strain unable to synthesize thymine nucleotides into a chemically modified organism whose DNA genome is composed of adenine, cytosine, guanine, and an artificial base, the thymine analogue 5-chlorouracil. Evolving cells were initially observed as irregular filaments and progressively recovered the appearance of short rods typical of wild-type E. coli.

En definitiva, es tracta d’un aspecte molt interessant de la frontera entre la química i la biologia, que planteja també algunes preguntes en relació al que és la vida. És el progrés.