Redefinim el pont d’hidrogen

El passat abril de 2011, una entrada del company Marcel Swart al bloc Catquímica va portar controvèrsia positiva, en forma de comentaris d’anada i tornada entre l’autor i altres companys investigadors en química. Una autèntica discussió 2.o. El tema de l’entrada era el pont d’hidrogen i el motiu de discussió, la presentació de les febles interaccions entre molècules d’alcans com a ponts de dihidrogen.

En aquest mateix sentit, avui llegeixo un article de Melissae Fellet a New Scientist que parla sobre la nova definició de pont d’hidrogen per la IUPAC.

La clàssica definició de pont d’hidrogen, de la versió de 1997 del Gold Book de la IUPAC, especifica que els àtoms més electronegatius de la taula periòdica, F, O i N són els que aconsegueixen estirar la densitat electrònica de l’hidrogen provocant la formació d’un pont d’hidrogen.

Però, tot i aquesta “antiga” definició, experiments recents han mostrat que un àtom d’ hidrogen enllaçat a un àtom de carboni, el qual és lleugerament més electronegatiu que l’H, però molt menys que el N, l’O o el F, pot formar ponts d’hidrogen en certes circumstàncies.

D’aquesta manera, la nova definició de pont d’hidrogen indica que un àtom enllaçat a l’H només cal que sigui més electronegatiu que ell per tal de poder crear un pont d’hidrogen. Després d’aquesta definició, les simulacions computacionals acaben de corroborar si, davant d’un cas concret, ens trobem davant d’un pont d’hidrogen. Per exemple, mesurant les distàncies o angles d’enllaç i comparant els resultats amb les mesures característiques dels ponts d’hidrogen.

Referències:

• http://www.newscientist.com/article/mg21128234.100-redefining-hydrogen-bonds-the-givers-of-life.html
• http://goldbook.iupac.org/H02899.html
• http://old.iupac.org/goldbook/H02899.pdf