Michael, Mikael, Mikhail, Miguel, Miquel… i químics

Aprofitant que avui és la diada de Sant Miquel faig un petit recull de químics que porten el nom d’aquest sant. Com que segur que me’n deixo algun d’important, t’agrairé si m’ajudes a completar la llista.

Michael Faraday. Aquest és sens dubte el més important dels químics que es diuen Miquel. Entre altres descobriments, va ser el primer en sintetitzar el benze, va aconseguir les primeres síntesis de compostos de carboni i clor, C2Cl6 i C2Cl4, va inventar el sistema de nombres d’oxidació i va liquar gasos com ara el clor.

Mikhail Lomonosov. Va ser un científic i escriptor que va destacar en molts de camps de la ciència. Com a químic va ser la primera persona per registrar el punt de congelació del mercuri. Va demostrar l’origen orgànic del sòl, la torba, el carbó, el petroli i l’ambre. En 1745, va publicar un catàleg de més de 3.000 minerals, i en 1760, va explicar la formació d’icebergs.

Michael Polanyi. Els interessos científics de Polanyi van ser molt diversos. Va fer importants contribucions  en cinètica química, difracció de raigs X, i l’adsorció de gasos en superfícies sòlides.

Michael Smith. Bioquímic canadenc que l’any 1993 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Química pel desenvolupament d’un mètode per la mutació, mutagen, de l’Àcid Desoxiribonucleic.

A nivell espanyol ens trobem entre altres:

Miguel Catalán. Va ser un mestre en l’anàlisi química i l’introductor de les tècniques d’espectrometria a Espanya.

Miguel Valcárcel. Un dels químics espanyols més prolífics. Les seves principals línies d’investigació se centren en l’automatització, simplificació, miniaturització i qualitat de processos químics de mesura i nanociència i nanotecnologia analítiques.

Miguel Julve. Catedràtic de Química Inorgánica, investigador de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València, i membre de l’Academia Europea de la Secció de Ciències Químiques.

Miguel A. Sierra. Catedràtic de Química Orgànica de la Universitat Complutense de Madrid ha fet aportacions importants en el camp de la química organometàl·lica.

A nivell català podem destacar:

Miquel A. Pericàs. Es director de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i ha fet aportacions importants en els àmbits de la química orgànica i la química organometàl·lica mitjançant un enfocament mixt, teòric-experimental.

Miquel Pons. Utilitza la ressonància magnètica nuclear (RMN) i d’altres mètodes biofísics, així com tècniques de biologia molecular i enfocaments computacionals per a estudiar els principis que regeixen les interaccions reguladores entre macromolècules.

Finalment dir que és curiós que hi ha una bona concentració de químics que es diuen Miquel a les comarques gironines. Entre ells podem mencionar en Duran, en Costas, en Moreno, en Torrent-Sucarrat i en aquest moment fins i tot al suec Mikael Johansson que està de postdoc a l’Institut de Química Computacional.