No és or tot el que brilla

Segons Muy interesante, un equip de científics italians, francesos, belgues i holandesos ha descobert una reacció química que permet explicar per què el color groc brillant de les obres de Van Gogh es torna marró. Aquesta degradació afecta a altres colors i altres artistes de finals del segle XIX, i es deu a una complexa reacció química. Els resultats de la investigació, publicats a l’Analytical Chemistry, permetran buscar vies per evitar aquest procés.

El País dóna a conèixer també la notícia, destacant que aquesta reacció s’ha descobert fent servir un feix microscòpic de raigs X, i que s’ha vist que té lloc a la capa on coincideixen la pintura i el vernís de la superfície. La llum del sol dispara la reacció que converteix el groc de crom (PbCrO₄) en pigments marrons.

Els estudis s’han realitzat gràcies a diversos laboratoris europeus, inclòs el gran sincrotó de Grenoble, a França. L’equip dirigit per Koen Janssens va analitzar primer mostres de tubs de pintura antics, que va envellir artificialment sotmetent-los durant 500 hores a llum ultravioleta. Només una de les mostres va enfosquir significativament, la qual va ser analitzada amb raigs X i s’hi va detectar una reducció del crom, de crom VI a III.

Després es van utilitzar mostres de dos quadres de Van Gogh per dur a terme nombroses anàlisis, arribant a les mateixes conclusions. També es va veure que el crom III es troba en major mesura quan també hi ha compostos de bari i sofre. Els científics, doncs, van pensar que la tècnica de barrejar pintura blanca i groga que usava Van Gogh podia ser la causa de l’enfosquiment del seu color groc.

Durant el segle XIX hi va haver una innovació pel que fa a la fabricació de pigments industrials, i va ser durant els anys cinquanta del segle XX quan els artistes van deixar d’usar el groc de crom a causa de la seva toxicitat.

Una investigació que mostra una relació entre art i química, i que permetrà avançar pel que fa a les vies de conservació de les pintures.