Pares i fill(e)s o fill(e)s i pares (químics tots)

En el dia del pare, dedicat a tots els químics pares (i a tots els/les fill(e)s que els han de patir)

Fa uns dies vàrem dedicar una entrada als reactius de Grignard i vàrem explicar que els reactius de Grignard de fórmula general RMgX (R = alquil o aril i X = halogen) en solució presenten l’anomenat equilibri de Schlenk que seria el següent equilibri:

2RMgX ↔ R2Mg + MgX2

El nom Schlenk és familiar a molts químics perquè hi ha una mena de flascó que rep aquest nom en honor a Wilhem Johann Schlenk que va néixer a Munich l’any 1879 i que va fer contribucions molt importants a la química. De fet va rebre una nominació pel premi Nobel l’any 1918, encara que finalment no li va ser concedit. Wilhem Johann Schlenk va tenir tres fills: Wilhem Jr., Hermann i Fritz (veure foto). Tots tres es varen dedicar a la química i hi varen contribuir amb moltes publicacions importants. Per més referències històriques sobre la vida i les aportacions de Wilhem Johann Schlenk podeu llegir l’article de Tidwell ACIE 40, 2001, 331.

Una de les publicacions del gran dels germans, Wilhem Schlenck Jr., va ser precisament la que fa referència a l’equilibri de Schlenck amb el que hem començat aquesta entrada. La referència original de l’equilibri de Schlenk és Schlenk, W.; Schlenk, W.; Jr. “Über die Konstitution der Grignardschen Magnesiumverbindungen” Ber. Dtsch. Chem. Ges. 1929, 62, 920 (DOI: 10.1002/cber.19290620422). En aquest article es mostra, per exemple, com al reaccionar Mg amb CH3I en una solució de dietil éter es forma un 87% de CH3MgI i un 6.5% de (CH3)2Mg i MgI2 o en el cas del C6H5Br es forma un 30% de C6H5MgBr i un 35% de (C6H5)2Br i MgBr2. L’equilibri, per tant, és molt depenent de la naturalesa de R i X, del solvent i també de la temperatura. La publicació esmentada és una publicació del pare i del fill  tots dos amb el mateix nom (bé quasi el mateix nom, un és Wilhem Johann i l’altre Wilhem). De fet si fóssim estrictes l’equilibri s’hauria d’anomenar Schlenk-Schlenk però per fer-ho més curt s’ha quedat amb Schlenk.

Que pare i fill es dediquin tots dos a la química deu ser força freqüent. Que a més tots dos comparteixin el mateix nom, ja no deu ser-ho tant, però que al cim tinguin una publicació conjunta com a únics autors deu ser força excepcional. De fet jo només conec un altre cas. Es tracta d’un bon amic i col·laborador, el Prof. Friedrich Matthias Bickelhaupt que treballa a la Vrije Universiteit d’Amsterdam on el seu pare de nom Friedrich Bickelhaupt hi va treballar molts anys (ara ja està jubilat). Tots dos Bickelhaupts han estat catedràtics a la mateixa Universitat i han fet treballs molt interessants. [Permeteu-me un parèntesi per dir dues coses: Bickelhaupt pare va ser estudiant de doctorat de Georg Wittig, premi Nobel de Química l’any 1979 i ha estat un gran estudiós dels reactius de Grignard]. Doncs bé els dos Bickelhaupts han publicat varis articles junts, i un d’ells signat únicament per tots dos. Es tracta de: Bickelhaupt, F. M.; Bickelhaupt, F. “1,4-Diphosphabutadiyne: A Realistic Target for Synthesis? A Theoretical Investigation of C₂P₂, C₂N₂, [Cr(CO)₅PCCP], and [(CO)₅Cr(PCCP)Cr(CO)₅]” Chem. Eur. J. 1999, 5, 162 (DOI: 10.1002/(SICI)1521-3765(19990104)5:1<162::AID-CHEM162>3.0.CO;2-4)

A Catalunya hi ha la família de químics Solans on el pare i el fill es diuen Xavier. El pare, físic de formació i reconegut catedràtic de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, cristal·lògraf de gran prestigi, ha fet una recerca que es pot molt ben catalogar dins l’àmbit de la química (de fet ens molts països els cristal·lògrafs estan adscrits als departaments de Química, moltes vegades juntament amb els químics teòrics i computacionals). El fill és químic de formació i actualment treballa al Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona amb un contracte Ramón y Cajal. Malauradament el pare va morir el setembre de 2007 a l’edat de 58 anys. La seva mort inesperada i prematura segurament no ha permès l’existència d’una publicació dels dos Solans.

No conec altres casos. Es possible que hi siguin. Us agrairia que me’ls comentessíu si coneixeu algun altre cas de pare/mare-fill/filla amb el mateix nom i amb una publicació conjunta com a únics autors. D’aquesta manera podríem ampliar aquest petit homenatge a tots els pares químics (i al(e)s fill(e)s que els han d’aguantar!).