Llista top 10

Posted on 20/08/2011 per

3


El dia 16 de juny Agustí Lledós (Catedràtic de Química Física de la Universitat Autònoma de Barcelona) va impartir la conferència “Vull estudiar química… per fer què?“ dins del cicle de conferències de divulgació de la Química “Química: la nostra vida, el nostre futur”, organitzat amb motiu de l’AIQ2011. La conferència va ser comentada en una entrada en aquest mateix blog per part de Pep Anton Vieta. En aquella conferència el Prof. Lledós va fer una llista dels 10 químics més importants de la història segons el seu parer. Quan es tracta de fer una llista dels 10 millors en qualsevol activitat humana és difícil coincidir en tots els noms però també també és estrany no coincidir en algun d’ells. En aquesta entrada us mostraré la llista dels top 10 en Química segons el Prof. Lledós amb les seves principals contribucions i a continuació llistaré les meves preferències.

Top 10 segons el Prof. Lledós

  • Antoine Laurent Lavoisier. Es considerat el pare de la Química moderna. Va establir la llei de la conservació de la massa en les reaccions químiques.
  • Dmitri Mendeléiev. Es el principal creador de la primera versió de la taula periòdica dels elements.
  • Gilbert Newton Lewis. Va establir la idea del parell d’electrons en la formació de l’enllaç covalent.
  • Walter Heinrich Heitler.
  • Fritz Wolfgang London. De forma conjunta, Heitler i London van oferir la primera explicació correcta de l’enllaç covalent en una molècula homonuclear com la d’H2 a través de la teoria d’enllaç de valència.
  • Stanley L. Miller. Va demostrar que es podien sintetitzar aminoàcids a partir d’amoníac, aigua, metà i hidrogen en les condicions inicials que poden existir a la Terra abans de l’aparició de vida terrestre.
  • Linus Carl Pauling. Va introduir el concepte d’hibridació i electronegativitat i fa formular la teoria moderna de l’enllaç químic. Va fer importants contribucions a la cristal·lografia i va descriure l’estructura molecular de vàries proteïnes.
  • Karl Waldemar Ziegler.
  • Giulio Natta. Ziegler i Natta varen desenvolupar els catalitzadors que porten el seu nom i que permeten polimeritzar alquens terminals.
  • Kary Banks Mullis. Va desenvolupar la tècnica PCR (polymerase chain reaction) que és una tècnica central en biologia molecular i bioquímica i que permet desxifrar de forma relativament ràpida l’ADN.

Els meu top 10

De la llista del Prof. Lledós mantinc Lavoisier i Mendeléiev que representen per la Química possiblement  el que Newton i Einstein representen per la Física. També em quedo amb Lewis, Pauling i Ziegler-Natta. Esl quatre restants els canvio pels següents:

  • Michael Faraday. Va desenvolupar l’electroquímica formulant les lleis de l’electròlisi i va descobrir diverses substàncies químiques com ara el benzè.
  • Víctor Grignard. Va sintetitzar els reactius de Grignard i va dur a terme amb aquests reactius la primera reacció organometàl·lica i la primera que permetia formar enllaços C-C. Per més detalls veure aquesta entrada anterior.
  • Robert Sanderson Mulliken. Va contribuir al coneixement de l’estructura electrònica de les molècules amb la teoria dels orbitals moleculars que finalment s’ha acabat imposant (com a mínim entre els químics computacionals) a la teoria d’enllaç de valència de Heitler-London.
  • Ahmed Hassan Zewail. Ha desenvolupat la femtoquímica i ha estat el primer en poder seguir experimentalment l’evolució d’una reacció química des de reactius fins a productes passant per l’estat de transició mitjançant polsos làser d’una duració d’entre 10 i 100 femtosegons.
Foto d'Ahmed Zewail, l'únic químic de la llista que encara està en actiu

Foto d'Ahmed Zewail, l'únic químic de la llista que encara està en actiu

Segur que al lector se li acudeixen altres químics que haurien d’estar en aquestes llistes de top ten. Es allò que sovint es diu que “són els que estan però no estan tots els que són”. Fàcilment algú es pot preguntar perquè no hi ha en aquestes llistes John Dalton, Josiah Willard Gibbs, Svante August Arrhenius, Friedrich Wöhler, Fritz Haber, Robert Upshur Woodward, John A. Pople i tants d’altres que van fer contribucions importantíssimes. No hi ha cap raó clara per preferir uns als altres perquè és obvi que no es pot comparar el treball de síntesi de la urea de Wöhler amb el desenvolupament de la teoria d’orbitals moleculars de Mulliken. És purament un exercisi de preferències, un divertimento d’estiu que et convidem a fer.

Advertisements