Avui, 6 d’octubre, farem un petit homenatge a l’element que té aquest nombre atòmic. Le Carboni, l’element que diferencia la química orgànica de la inorgànica, l’element que trobem en tantes i maravelloses formes al·lotròpiques a la natura, l’element de la vida.
Així, avui recordarem el poema del químic i poeta mallorquí, Àngel Terron, que ens ofereix aquest bell Cicle del Carboni.
EL CICLE DEL CARBONI
El carboni flueix entre el sòl, els oceans i l’atmosfera,
com també dels nostres forns, màquines o respiració.
La selva tropical o la mar, té cura de la invisible molècula:
Diòxid de carboni fixat com fusta o fulles del desig,
estotjat com algues dins la marea de l’atzar,
amagat a les closques dels mol·luscs,
redimit als fractals dels corals…
les abelles xuclen l’emoció de les flors,
una cadena tròfica com un trofeu real per al linx:
Una tórtora que abans menjava grans o insectes.
Així faig jo quan la mèrlera canta al jardí
mentre recull les mongetes tendres per menjar:
Remoc les fulles mortes tot esperant els bacteris aeròbics
que descompondran la matèria orgànica en humus negre,
Obscur com l’ocell, fosc com la nit, llor com el carbó
Que s’inflama en la nostra visió.
albertpo
carlescurutchet
Convidat
ematito
jordipoater
marcelswart
miquelsola
Marta Planas
miquelduran
pepduran
Pep Anton Vieta
quelet
Laia
sergiparedes
SilviaSimonR
CatQuímica.cat 
Posted on 06/10/2011 per Pep Anton Vieta
0