Aquest any 2011 celebrem el centenari de la creació de l’Institut Haber i de la posta a punt del procés Haber-Bosch de síntesi de l’amoníac a partir d’hidrogen i nitrogen molecular:
N2+3H2 →2NH3
en condicions d’alta pressió i temperatura. Aquest descobriment li va valdre a Fritz Haber (Figura 1) el premi Nobel de Química l’any 1918. L’oxidació posterior de l’amoníac en presència d’un catalitzador dóna lloc a la formació d’àcid nítric. El procés Haber-Bosch marcà una fita en la química industrial perquè permetia la producció de productes químics nitrogenats que s’usen com a fertilitzants. Com a resultat milions de persones varen sobreviure a la desnutrició. Tanmateix, però, aquests productes nitrogenats també són components essencials dels explosius que es varen utilitzar durant la Primera Guerra Mundial i que varen provocar un nombre molt elevat de morts. El mateix Haber es va posar a treballar durant la Primera Guerra Mundial per produir per primer cop gasos letals que es calcula que varen provocar mig milió de morts durant aquesta guerra. Es per aquesta raó que el Premi Nobel de Química de 1918 concedit a Haber no va ser ben rebut per una bona part de la comunitat científica. En aquest sentit, Haber, potser millor que cap altre científic, representa aquesta dualitat de Dr. Jekyll & Mr. Hyde.
Figura 1. Fritz Haber.
El 1933 els nazis li van ordenar que despedís tots els jueus del seu Institut. Se li va dir que ell podia quedar-se, tot i ser jueu. Es va negar a executar l’ordre i va marxar d’Alemanya. Va morir per insuficiència cardíaca al cap d’un any.
Uns anys més tard, els nazis utilitzen el gas Zyklon-B sintetitzat pel mateix Haber en les seves cambres de gas del camp de concentració on van morir alguns membres de la seva família. Mentre el procés Haber-Bosch de síntesi d’amoníac va ser el millor regal per a un món que patia fam, els explosius i els gasos letals com el Zyklon-B van ser l’altra cara de la moneda.
Per més informació és recomanable la lectura d’un article recent publicat a l’Angew. Chem. Int. Ed. que es fa ressó d’aquest aniversari.
albertpo
carlescurutchet
Convidat
ematito
jordipoater
marcelswart
miquelsola
Marta Planas
miquelduran
pepduran
Pep Anton Vieta
quelet
Laia
sergiparedes
SilviaSimonR
CatQuímica.cat 
Martin
29/12/2011
Hola,
el procès Haber ha sigut capdal a nivell industrial. A escala computacional ha sigut estudiat unes quantes vegades. Degut a que es dona sobre una superfície metàl·lica o catalitzador, l’estudi computacional-teóric portará poder llum futura sobre els procesos de catàlisi heterogènea.
Ès interessant que l’Institut Haber faci 100 anys, ès podria montar una xerrada sobre catàlisi heterogènea d’un científic català/espanyol que treballi en aquest procès.
Salutacions cordials,
Martin.