Tres nous elements aprovats per la IUPAP

Posted on 14/11/2011 per

0


El passat 30 d’octubre l’Assemblea General de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada (IUPAP) reunida a l’Institut de Física de Londres va aprovar el nom de tres nous elements químics, els que van del número atòmic 110 a 112 i que han rebut els noms de Darmstadti (Ds), Roentgeni (Rg) i Copernici (Cn), respectivament. L’Assemblea General inclou delegats de les acadèmies nacionals i les societats de física de tot el món. Segons el físic Robert Kirby-Harris, director de l’Institut i secretari general de la IUPAP, els noms dels nous elements “van ser acordats després de consultes amb físics de tot el món”. La decisió s’havia consensuat abans en el Grup de Treball Conjunt sobre el descobriment dels elements, que és un òrgan conjunt de la IUPAP i la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).

Els tres elements van ser descoberts al Centre d’Investigació de Ions Pesats, a Darmstadt (Alemanya). En aquest mateix centre també es varen descobrir els elements que van des del 107 a 109, els anomenats Bohri, Hassi i Meitneri.

El Darmstadti porta el nom de la ciutat alemana on es va descobrir el 1994 bombardejant un blanc de plom 208 amb ions de níquel 62. Es van comptar quatre àtoms d’aquest nou element químic. Fins 2001 no es va reconèixer oficialment la seva existència. A la taula periòdica forma part del grup 10 juntament amb el Ni, Pd i Pt.

El Roentgeni també va ser descobert el 1994 i porta el nom de Wilhelm Conrad Röntgen, descobridor dels raigs-X. Els tres àtoms que es varen obtenir en aquell moment no es varen considerar suficients per reconèixer aquest element. Vuit anys després es van descobrir tres àtoms més i es va acceptar la seva existència. Pertany al grup 11 dels metalls de transició juntament amb el Ni, Pd i Pt.

Finalment, el Copernici, també sintètic, es va crear el 1996 bombardejant nuclis de zinc-70 contra una blanc de plom 208 en un accelerador de ions pesats. El resultat es va considerar controvertit durant anys i no va ser reconegut  fins a la seva confirmació el 2009. El seu nom és un homenatge al cèlebre astrònom polonès Nicolau Copèrnic. És extremadament radioactiu i a la taula periòdica és un metall de transició del grup 12 juntament amb el Zn, Cd i Hg.

Figura 1. El copernici presentat en societat per la IUPAP.

Figura 1. El copernici presentat en societat per la IUPAP.

Desgraciadament, les quantitats que es poden produir d’aquests elements és totalment insuficient per poder fer estudis de reactivitat química. Si mai es poden fer aquests experiments segur que ens oferiran grans sorpreses.

Advertisements