Nitrat amònic. Un fertilitzant perillós.

El passat 17 d’abril a prop de Waco (Texas) va tenir lloc una gran explosió. El resultat va ser de 15 persones mortes i més de 200 ferides. La investigació ha determinat que l’explosió va ser provocada pel nitrat amònic. Aquest accident em va recordar el que va passar el 21 de setembre de 2001 a l’empresa AZT de Toulouse i que va provocar la mort de 29 persones i va causar més de 400 ferits. Aquell dia el Dr. Josep Duran estava d’estada postdoctoral a la Universitat de Toulouse i explica com els vidres de les cases de la ciutat situada a uns 4 o 5 kilòmetres de distància de la factoria es van trencar tots per l’ona expansiva generada. No són els dos únics accidents per explosió de nitrat amònic que hi ha hagut (el primer va tenir lloc el 1921 a la fàbrica alemanya de BASF a Oppau), ni tampoc els més mortífers, però si que són els que han tingut més ressò mediàtic en aquests darrers anys.

El nitrat d’amoni és un compost químic de fórmula NH₄NO₃. És un sòlid cristal·lí de color blanc a temperatura ambient i la pressió estàndard. S’utilitza comunament en l’agricultura com a fertilitzant d’alt contingut en nitrogen però també s’ha utilitzat com un agent oxidant en explosius. El nitrat d’amoni es troba com a mineral natural en grans quantitats en desert d’Atacama a Xile.

El nitrat amònic és una sal que presenta una elevada estabilitat. Es pot escalfar fins a 150 ºC sense que es descompongui. Entre 200 i 260 ºC es descompon donant òxid nitrós a una velocitat de reacció controlada (sense explosió). A temperatures més altes és quan es produeix l’explosió. Com passa en moltes reaccions que involucren explosions, el mecanisme de reacció no és conegut del tot, encara que se sap que es genera oxigen i que amb tota seguretat involucra la presència d’espècies radicalàries. L’explosió es pot produir a temperatures elevades, però també pot tenir lloc si es fa explosionar un detonador d’alta velocitat, en contacte amb matèria orgànica oxidable o en presència de petites quantitats de metalls com ara alumini, coure o níquel. En definitiva, es un compost molt estable però en determinades condicions explota i cal  respectar unes normes de seguretat molt estrictes durant el seu emmagatzemament, transport i manipulació.

En el cas de l’accident de Waco, l’explosió la va provocar un foc que es va calar al lloc on estava emmagatzemat el nitrat amònic. L’explosió es va produir quan els bombers intentaven apagar-lo i quan encara no s’havia pogut evacuar completament la zona. El cas de Toulouse és més confús. Segons les autoritats, un empleat d’AZF va abocar per error sobre el nitrat amònic emmagatzemat fins a 500 kg de dicloroisocianurat de sodi, un producte clorat per a piscines que s’emmagatzemava en una altra part de la planta. El contacte dels dos compostos hauria desencadenat la reacció. Altres fonts parlen que l’explosió hauria pogut ser deguda a algun fenomen electromagnètic molt puntual, si bé no està provat que el nitrat amònic exploti en patir descàrregues elèctriques.