El gaudiè, una molècula d’inspiració gaudiniana

Entre els dies 4 i 8 de juliol va tenir lloc a Kauai el congrés “International Conference on Chemical Bonding” organitzat per Alexander Boldyrev i Anastassia N. Alexandrova. De la xerrada de l’Anastassia ja en vaig parlar en una entrada anterior quan parlava de la molècula de la independència. Aquí us comentaré breument una molècula que va presentar en la seva xerrada el Prof. Dage Sundholm. Es tracta del gaudiè, el C₇₂, una molècula aromàtica inspirada en l’obra de Gaudí. Segons explica el Prof. Sundholm va construir l’estructura molecular d’aquesta molècula (veure Fig. 1) a partir d’una fotografia que va fer al museu Gaudí de Barcelona.

El gaudiè és una molècula virtual, és a dir, encara no ha estat sintetitzada, si bé els estudis computacionals indiquen que es podria tractar d’una nova forma al·lotròpica estable del carboni (ara per ara es coneix el grafit, el diamand i els ful·lerens). Es tracta d’una molècula que conté 24 enllaços triples C≡C de 122.0 pm, 12 dobles C=C de 141.9 pm i 48 senzills C-C de 150.2 pm (1 pm = 10^-12 m).

El gaudiè té 72 electrons π. En una entrada anterior, havíem comentat que l’any 2000 Andreas Hirsch i col·laboradors varen proposar una regla per predir l’aromaticitat dels sistemes esfèrics, coneguda com la regla 2(N+1)². Per N = 5, es troba que els sistemes esfèrics amb 72 electrons π són aromàtics. El gaudiè de simetria O_h té una forma propera a l’esfèrica i, per tant, donat que té 72 electrons π es d’esperar que sigui una molècula aromàtica. Efectivament, el Prof. Sundholm demostra mitjançant el càlcul de densitats de corrent electrònic en un article publicat a Phys. Chem. Chem. Phys. que el gaudiè és una molècula aromàtica, el que li confereix una certa estabilitat addicional. Quedem doncs a l’espera que els químics experimentals la puguin arribar a sintetitzar algun dia.