El sostre de vidre no és el doctorat

Aquest divendres 6 de setembre de 2013 ha tingut lloc la inauguració del curs acadèmic 2013-14 per part de les universitats catalanes a la Universitat de Girona. En el transcurs de l’acte s’han lliurat els premis extraordinaris de Doctorat 2012 de la UdG. M’ha sorprès molt positivament la presència molt majoritària de dones que han pujat a recollir el premi. Concretament han pujat 6 dones i 2 homes a recollir un dels premis extraordinaris. Comentar, però, que dos dels excusats que no han pogut assistir eren homes. En definitiva s’ha premiat a 7 dones i 4 homes. Els premis extraordinaris de Doctorat 2011 es van atorgar a 5 dones i 6 homes i els del 2010 a 3 dones i 1 home. Certament una estadística de 3 anys és poc concluent, però els premis extraordinaris de Doctorat de la UdG donats els darrers 3 anys han premiat més dones que homes, concretament 15 han anat a dones i 11 a homes. En el mateix acte s’ha entregat un llibret on es recullen els 20 doctors Honoris Causa investits per la UdG. Dels 20 només dues són dones (les Dres. Carmina Virgili i Encarna Roca – Figura 1). En aquest sentit també és remarcable el fet que la mitjana espanyola de catedràtiques sigui de només el 13%, tot i que el departament de Química de la UdG representa en aquest sentit una excepció tal com vàrem comentar en una entrada anterior.

Les dades exposades semblen indicar que no hi ha cap problema de gènere fins arribar al doctorat. Els problemes comencen en la formació postdoctoral. Si un investigador vol continuar la carrera científica i acadèmica se li demana que faci una estada postdoctoral d’un mínim de dos anys. Les beques que els governs espanyol i català posen a disposició dels investigadors per fer aquestes estades obliguen a fer-les a l’estranger. Sóc de l’opinió que això desanima força investigadores que no volen o no poden deixar la família que possiblement han format fa poc o estan a punt de formar. També penso que molts dels condicionants dels anys 80 o 90 que suggerien la necessitat que els investigadors es formessin un temps a l’estranger ja no són aplicables en l’actualitat. En moltes especialitats tenim centres i grups de recerca de primeríssim nivell i no té massa sentit que els recents doctors no puguin fer les estades postdoctorals en aquests centres. Hi perden els nostres centres i grups de recerca i hi perd el país que posa un impediment al desenvolupament de la carrera científica de moltes futures excel·lents investigadores. Sóc clarament partidari de treure en les convocatòries de les beques postdoctorals l’obligació de fer l’estada a l’estranger.