Sobre les retallades a Ciència i com un tuit arriba al 3/24

El passat 13 de novembre vaig publicat un tuit on deia “Detecto desànim i ganes de deixar-ho córrer en alguns companys científics. Si continuen les retallades tot el que s’ha construït es perdrà“. El tuit el va desencadenar una conversa que vaig tenir aquell dia amb un professor de la UB molt reconegut i que em comentava les dificultats que tenia per aconseguir finançament. Em vaig sorprendre a l’endemà quan Agustí Lledó  (@LledoAgus) em va fer notar que el diari ARA se n’havia fet ressò a la secció “vist altwitter” (veure foto 1).

Certament la ciència a Catalunya passa per uns moments difícils. Per valorar  la situació en la que ens trobem serveixin les 10 dades que llisto a continuació:

1. El Govern Estatal ha reduït la despesa en I+D+i des del 2009 en un 40% i la Generalitat en un 27%. Els pressupostos de les Universitats s’han vist disminuïts en un 20% aproximadament.
2. No només es redueix el pressupost estatal d’I+D+i sinó també el percentatge que se n’executa. Del pressupost de 2013 es va executar només el 54.7%. La resta eren crèdits reemborsables que no interessen ni als investigadors ni a les empreses i només serveixen per inflar artificialment el pressupost dedicat a I+D+i.
3. Els fons del Pla Estatal de I+D+i que és la base en la que es sustenta el sistema investigador públic a Espanya s’ha reduït en un 22%. Catalunya capta aproximadament un 30% d’aquests fons (uns 100 M€). A la UdG la taxa d’èxit en aquests projectes estava situada a l’entorn del 60% i ha baixat al 40%. Sense aquests diners, els grups de recerca han de aturar els projectes d’investigació que portaven a terme amb conseqüències nefastes pels investigadors en formació del grup.
4. Les convocatòries i la resolució de les mateixes es retarden de forma sistemàtica. Això obliga a un bon nombre d’investigadors a estar durant mesos sense cobrar i pendents del BOE o a abandonar el projecte. Es molt important que el sistema de finançament de la recerca sigui regular i previsible i des de fa uns anys no ho és.
5. El Govern Estatal ha fet una única convocatòria de projectes del Pla Estatal de I+D+i entre 2012 i 2013, en comptes de fer-ne una cada any. Els diners en la convocatòria del 2011 van arribar a l’estiu del 2013 en comptes de fer-ho a principis de 2013. Això obliga a parar o reduir l’activitat de molts projectes de recerca durant mesos.
6. Les retallades han situat el finançament que reben els grups a nivells de 2002-03.
7. L’any 2014 s’ha pressupostat a nivell estatal un augment del 1.3% en I+D+i. A aquest ritme d’augment per tornar a nivells del 2009 hauran de passar més de 30 anys.
8. Els investigadors Ramón y Cajal (RyCs) són el col·lectiu més afectat per la crisi. Són investigadors que han fet una tesi doctoral, han treballat uns quants anys a l’estranger fent un postdoc, han tornat per incorporar-se a la Universitat guanyant un contracte RyC en una convocatòria molt competitiva i ara després de 10 o 15 anys investigant se’ls fa fora del sistema. Els centres en els que treballen els RyCs van signar el compromís de treure una plaça per estabilitzar-los i en la major part dels casos no s’està complint. Molts es veuen obligats a deixar la carrera científica o tornar a l’estranger. Hi ha una clara sensació d’engany. Aquesta generació molt ben formada la perdrem si no s’actua molt ràpidament. El relleu generacional està en perill.
9. Quan es va iniciar el programa RyC sortien 800 places cada any. Ara en surten 165 (80% de reducció). La possibilitat de reincorporar-se al sistema espanyol de recerca després d’una estada a l’estranger és cada cop més difícil.
10. Es calcula que cada any surten d’Espanya 800 doctors. A Alemanya hi ha 1300 espanyols investigant. Es calcula que formar un investigador té un cost de 300000 a 400000 € i ara els fem fora.

I podríem continuar amb més dades que demostren com s’està desmantellant el sistema de ciència que hem construït entre tots en els darrers 30 o 40 anys.

La meva sorpresa inicial al veure el tuit al diari ARA es va incrementar quan vaig rebre la trucada de la Montse Jené per convidar-me a participar juntament amb el Dr. Josep M. Trigo (un astroquímic de l’Institut de Ciències de l’Espai) a l’espai “L’entrevista 3/24” per parlar del tema de les retallades a Ciència. El resultat, que podeu veure en el vídeo que es troba a continuació, és un crit de prou retallades a la Ciència i de denúncia de la situació que pateixen els RyCs.

VÍDEO DE L’ENTREVISTA AL 3/24