Carboni, classe dinàmica a la Facultat

Posted on 09/03/2011 per

0


Ahir, dimarts 8 de març, la classe de Química dels Elements de 2n curs del grau en Química a la UdG va ésser especial. Josep Duran, el professor d’aquesta assignatura de l’àrea de química inorgànica, ha proposat als estudiants que s’agrupin en grups de 2 o 3 i que aprofundeixin en 1 element de la taula  periòdica. Els estudiants s’han de preparar una presentació que exposaran als seus companys, durant el primer quart d’hora de classe.

Ahir tocava començar el carboni, així que un grup de 3 estudiants va fer la presentació que ens envien i el següent text de situació.

Aprofitant l’avinentesa el professor de l’assignatura em va convidar perquè anés a l’aula a fer un parell d’experiments de química recreativa relacionats amb l’element que estudiaven, el carboni. Primer vàrem apagar una espelma amb CO2 (per mostrar que, tal i com estudien a l’assignatura, el CO2 pot desplaçar l’O2 fent impossible un procés de combustió) i per acabar vàrem mostrar que el CO2 es pot dissoldre en l’aigua, acidificant-la, tal i com passa amb les begudes carbonatades (vàrem bombollejar l’aire que expirem -ric en CO2– mitjançant una palleta, a una solució on teniem extracte de col llombarda, com a indicador de pH, en medi bàsic. Vàrem demostrar l’acidificació de la solució al virar del color verós inicial al blavós).

Pep Anton Vieta

 

A la nostra presentació hem parlat de tres de les formes al•lotròpiques del carboni, el grafè, aïllat i premi Nobel de física del 2010, els ful•lerens, descobert el 1985 i premi Nobel el 1996 i els nanotubs de carboni, que el 1991 varen ésser reconeguts mundialment. Aquestes tres estructures tenen en comú que estan formades exclusivament per àtoms de carboni enllaçats els uns amb els altres, que poden formar una capa d’hexàgons de carboni bidimensional donant grafè, embolcallar-se esfèricament en forma d’icosaedre truncat (pilota de futbol) formant hexàgons i pentàgons, obtenint ful·lerens o formant tubs ja sigui oberts o tancats pels extrems (amb mig ful•lerè), es tracta dels nanotubs de carboni.

Aquestes estructures, que encara s’estan investigant, obren unes perspectives molt interessants pel que fa a aplicacions en moltes disciplines científiques i tècniques degut a les seves propietats, tals com la resistència, superconductivitat o la reactivitat.

 

Ismael Fernández Pavón, Anna Gifreu Pons i Carla Casadevall Serrano

L’ Ismael, l’ Anna i la Carla fent la presentació als seus companys de classe.
Experiment de l’acidificació d’una solució per dissolució de CO2.
Advertisements
Posted in: Aula