Curie, Dona Treballadora

Avui, 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, és una bona ocasió per reconèixer la tasca investigadora de grans científiques. Dones que han estat, i són, claus per a l’avanç de la ciència. Anys enrere, la tasca d’una dona en la recerca científica no era reconeguda com es mereixia (fet que es repetia en molts altres àmbits de la societat). Per exemple, la coneguda, i ara -per fi- reconeguda, Marie Curie va haver de rebre el seu 1r Premi Nobel (1903, Nobel de física) compartit amb el seu marit Pierre. Però no cal anar gaire lluny per trobar exemples de dones que s’han hagut d’amagar per mostrar la seva feina ben feta. La catalana Caterina Albert i Paradís (1869-1966), es va haver d’amagar darrere del pseudònim masculí Víctor Català per a publicar les seves obres, ja que llavors no estava ben vist que una dona escrivís i, sobretot, de la temàtica que ella tractava.

Tornant al món de la recerca científica i al personatge de Marie Curie; m’agrada veure que, actualment, és un dels personatges més apreciats de la història de la ciència. I per mi sempre ha estat la dona que va plantar cara, que va estar a la cresta de l’onada de la recerca científica, entre els millors de la seva època, una investigadora que va aconseguir que a 1911 (ara fa 100 anys) el Premi Nobel de Química fos atorgat, per primera vegada a la història, a una dona.

Famosa foto dels participants a la 5a Conferència de Solvay (1927) que va tenir el títol Electrons i fotons. A la 1a fila, 3a posició (entre Plank i Lorenz) trobem l’única dona, Marie Curie.

D’aquesta manera Marie Curie va passar de ser Madame Curie, l’esposa i ajudant del físic Pierre Curie (parella que va ésser guardonada a 1903 amb el Premi Nobel de Física per al descobriment del fenomen de la radiació) a ésser Marie Curie, la investigadora que acabà essent guardonada, en solitari, a 1911 amb el Premi Nobel de Química en reconeixement pel descobriment dels elements Ra i Po, per l’aïllament del radi i l’estudi de la seva naturalesa i els seus compostos.

M’agrada afirmar que Marie Curie va donar la vida, literalment, per a l’avanç de la ciència. A 1934, amb només 67 anys d’edat, va morir a causa d’una leucèmia, segurament deguda a la llarga exposició a la radiació, efecte de la seva recerca.

Per tot això i molt més, que sigui aquest 2011 (Any Internacional de la Química) i aquest Dia Internacional de la Dona Treballadora un petit homenatge a aquesta gran química, aquesta gran dona.

Per a més informació interessant sobre Marie Curie:

• Web de l’ American Institute of Phisics (AIP) dedicat a la científica polonesa.
• Secció dedicada a Marie Curie al web dels Premis Nobel.
• “Curie Confidencial”, article publicat a la Investigación y Ciencia de febrer 2011. En pdf.