Yoctogerro via origami d’ADN

Ha estat reportada a la literatura una fitura d’ADN, grossa i pulida: un gerro. Acaba de sortir publicat a Science (DNA Origami with Complex Curvatures in Three-Dimensional Space) un article en què es dissenya una seqüència d’ADN de tal forma que s’autoensambla i acaba agafant la forma d’un gerro. En parla el web Chemistry World de la Royal Society of Chemistry amb DNA origami yields tiny flask:

A US group of researchers has made a round bottomed flask from folded up DNA with an internal capacity of just 24000nm3, which would be enough to hold 800,000 molecules of water. The flask is 70nm high and 40nm wide and was made by stacking different sized rings of DNA on top of each other – the way in which so-called coil pots are made out of clay.

Com ho fan fer fer aquest nanogerro que pot contenir només 800.000 molècules d’aigua? Doncs

Scientists have used DNA ‘origami’, in which DNA is used as a structural material, to make rings before. But varying the size is difficult because DNA prefers circles with 10.5 base pairs per turn, and stacking those would just give a tube. Yan and colleagues found a way to control the folding of DNA to make bigger and smaller rings, as well as half rings, and used those to build up their ‘nanoflask’.

Naturalment per fer aquestes figures autoensamblades d’ADN cal fer servir programes de disseny molecular assistir per ordinador. Potser tenen raó, que fins ara feien servir paper i llapis. Encara que les figures de l’article de Science semblen molt ben fetes amb ordinador.

Li n’hem dit yoctogerro perquè és el prefix més petit que hem trobat al Sistema Internacional d’Unitats. En tractar-se de volum, les potències canvien de 3 en 3 i si es pensa per exemple en capacitat (litres) no hi ha cap mot per al volum encabit en aquesta figura.