Això ja ha afluixat, però aquesta setmana hem patit els dies més xafogosos de l’estiu, sobretot a la costa catalana. Aquest any hem passat un estiu poc corrent pel que fa a la meteorologia, un juliol plujós i frescot i un final d’agost calorós i xafogós, han fet que la canícula es mogués al calendari.
El protagonista, per tant, d’aquesta setmana que avui tanquem, podríem dir que és l’Astre Rei. De manera que aprofitarem per parlar una mica de la química de l’estrella central del nostre sistema planetari, tot contemplant la 35 Foto Química de la Setmana, corresponent a la sortida del Sol, per llevant, davant de la costa de Blanes.
A uns 150 milions de quilòmetres de la superfície terrestre trobem aquest gran reactor de fusió nuclear, sense el qual la nostra vida sobre la Terra (tal i com la coneixem) seria inimaginable. Es tracta d’un immens reactor esfèric, amb un diàmetre 100 vegades superior al del nostre petit planeta blau. La temperatura a la seva superfície és propera als 6000 ºC i la seva massa és, gairebé, 333000 vegades superior a la de la Terra.
Per tant, podem simplificar el Sol com una gran bola d’hidrogen i heli (els quals no es troben en estat gasós sinó en forma de plasma, degut a les elevades temperatures). A l’interior d’aquesta esfera, tenen lloc les reaccions de fusió nuclear entre dos nuclis d’H per donar un nucli d’He. Com a producte d’aquesta reacció també s’obté energia, la qual és irradiada pel Sol espai enllà. Un d’aquests rajos solars arriba a tocar la nostra galta, mentre estem estirats a la platja, al cap de 8 minuts de sortir de la superfície de l’estrella. Aquest és el temps que triga la llum a viatjar els 150 milions de quilòmetres que separen el nostre planeta del Sol.
Més informació sobre el Sol al web de la NASA:
http://stargazers.gsfc.nasa.gov/resources/sun_earth_background.htm
Miquel Solà
28/08/2011
Una foto fantàstica!
Pep Anton Vieta
30/08/2011
Moltes gràcies, Miquel! Veure sortir el Sol des d’arran de mar, com si sorgís de les aigües, és meravellós.