Coure, element quotidià durant segles

Avui, Sant Esteve, és un dia festiu pels catalans i catalanes. A moltes cases es dinaran canalons, amb les sobres de la carn del capó del dinar de Nadal.

Aquestes tradicions, durant segles presents a la nostra història, han anat acompanyades, també de la química. Avui ens fixem amb el coure, un element que sempre hem tingut a casa, per bé que avui en fem un us diferent al d’ahir, el seguim trobant a la cuina. El motiu d’aquesta reflexió és la referència a l’article publicat al número de desembre de la revista d’història Sàpiens.

Sota el títol El temps del coure, al número 111 de la revista Sàpiens es publica un article dedicat a el coure. Aquest element ha estat la base de monedes, estris de cuina i cablejat elèctric, durant segles.

Càntirs, olles, peroles, gibrells, calderes, campanes, alambins,… tots aquests estris eren fets pels courers, treballats a mà, a partir d’aquest element. Aquest ofici pràcticament ha desaparegut, així com els estris que comentàvem. Ara, a les nostres cuines trobem acer inoxidable i materials polimèrics, principalment (fins i tot la terrissa està desapareixent amb l’expansió de les cuines sense foc).

Però segur que a casa hem vist algun càntir o perola de coure i hem sentit com els avis i pares les anomenàven “d’aram”. L’aram no és més que el nom amb el qual es coneix aquest element, el coure, quan ha estat treballat.

Actualment trobem aquest element al cablejat elèctric i a les monedes de cèntims d’Euro (les quals només contenen una capa exterior de coure, mentre que el cor és de ferro i níquel).

Referència:

• L’article a la versió digital de la revista