El secret del codi amagat de les proteïnes

Posted on 15/01/2011 per

1


l'ADN

La molècula de la vida

Tothom coneix el llibre de Dan Brown que tracta del codi Da Vinci, que està amagat en pentacles, un dibuix de Leonardo da Vinci (L’Home de Vitruvi) i que ens porta des de Paris a Londres, … fins a una capella. També molt conegut és el fet de que la molècula de la vida, l’ADN, conté el codi vital per a totes les espècies: el codi genètic. Es a dir, l’ADN està format per una seqüència d’àcids nucleics, que forma una doble hèlix (veure Figura a la dreta) amb una altra cadena d’ADN. L’enllaç entre les dues cadenes està format per ponts d’hidrogen entre bases purines i pirimidines que es troben al mig de l’hèlix. Normalment només hi ha 4 bases: Adenina (A), Citosina (C), Guanina (G), i Timina (T) (tot i que a l’ARN, la Timina està canviat per una Uracil (U)), que s’uneixen molt específic: una Adenina d’una cadena sempre forma ponts d’hidrogen amb una Timina de l’altra, i una Citosina sempre amb una Guanina. Així que ja podem desvetllar un secret: el secret d’ADN és aquesta especificitat de bases, que s’usa per fer una copia d’ADN. Quan hi hagi una A a la cadena 1, ja saps que a l’altra cadena ha de ser-hi una T, etc.

Però, el secret del codi de les proteïnes és un altre. La seqüència de bases d’ADN es pot llegir de molts maneres, però per a les proteïnes necessitem triplets, com per exemple AAA o CAT. Hi ha 64 combinacions de triplets que codifica el codi d’ADN per als 20 aminoàcids, i una comanda molt específic: ATURA. L’AAA significa: posa-hi una Lisina i l’CAT: posa-hi una Histidina. La comanda ATURA vol dir que has arribat al final de la seqüència de la proteïna. Com que hi ha molt més combinacions (64) que no pas aminoàcids (20), hi ha redundància en la qual més d’un triplet codifica per al mateix aminoàcid. Per exemple, tots TTA, TTG, CTT, CTC, CTA, i CTG codifiquen per la Leucina. Fins ara no estava clar per què això podria ser, i quina funció podria servir.

En un estudi recent a la revista Science, es va demostrar que els diferents triplets en realitat resulten en una transcripció ràpida o lenta, i donant així una major flexibilitat a l’ARNm (la m és per missatgeria). El grup de prof. Kashina descriuen a l’article que és possible canviar l’arginilació de β-actina i γ-actina a traves de jugar amb aquests triplets. Donat que la transcripció lenta de la γ-actina resulta en l’exposició a fora d’una lisina amagada, aquest dóna lloc a la ubiquitinació (la degradació de la proteïna, o dit d’altra manera: la mort de la proteïna). Així, que en algun moment donat, només hi haurà la forma β-actina i no la γ-actina. Aquest estudi revela per primera vegada el secret del codi amagat de la codificació de la proteïna.

Anuncis
Etiquetat: ,
Posted in: Notícies