La molècula d’aigua és, segurament, la molècula més “famosa” de totes. Segurament que si féssim una enquesta a peu de carrer a persones no relacionades amb la ciència sabrien formular l’aigua com a H2O, i potser seria la única molècula que coneixen. Jo mateix ho he experimentat amb escolars d’Educació Primària i tot. Quan visito una aula d’estudiants de primària, per a realitzar algun taller de química, m’agrada preguntar si em sabrien dir “el nom químic” de l’aigua. Sempre he obtingut resposta a la pregunta (de més o menys nombre d’alumnes, però sempre han respost H2O), a tots els cursos i nivells. Fins i tot, l’estructura de l’aigua (el famós cap del ratolí Mickey) és coneguda per gran part de la població aliena a la ciència.
Però, com a curiositat, m’agrada fixar-me en les diferents molècules d’aigua que ens podem trobar. Perquè no totes les molècules d’aigua són iguals. Fem un recompte de les possibles aigües:
- Coneixem els 3 isòtops de l’hidrogen, cadascun dels quals es pot combinar amb l’oxigen. Combinant el proti, el deuteri i el triti amb oxigen obtenim H2O, D2O (la coneguda aigua pesada) i T2O.
- També hi pot haver aigües mixtes, amb combinacions de parelles d’aquests isòtops amb l’oxigen. HDO, HTO i DTO.
- L’àtom d’oxigen que conté l’aigua pot ésser qualsevol dels 3 isòtops naturals d’aquest element; O16, O17 i O18. D’aquesta manera hem d’afegir 12 molècules més d’aigua a la llista.
Per tant, després del recompte anterior hem concloure que, quan bevem un got d’aigua ens estem empassant milions de 18 classes diferents de molècules d’aigua; de la més lleugera, H2O16, a la més pesada ,T2O18.
(Al recompte només hem tingut en compte els isòtops naturals, tant de l’hidrogen com de l’oxigen. Per exemple, no hem comptabilitzat els sintètics -evidentment radioactius- O14 o H5).
jBelPi
05/04/2011
Bon post! Però això no acaba aquí. També hi ha dos tipus de molècula per cada una que expliques, segons els spins de l’hidrògen ( una propietat que te a veure amb la manera com els àtoms giren com si fossin baldufes …) siguin paral.lels o anti (els dos giran en el mateix sentit o en sentits contraris). Recentment s’ha descobert per l’ H2O que aquestes dues espècies es poden separar!
Pep Anton Vieta
05/04/2011
Tens raó!
Però si fins i tot el nostre company @miquelduran va dedicar una entrada d’aquest bloc al tema: https://catquimica.cat/2011/02/23/paraaigua-sense-relacio-amb-la-pluja-excepte-per-l%E2%80%99aigua/
En fer el recompte no hi he pensat.
Moltes gràcies per recordar-m’ho!
Pep Anton