Nanogaletes Maria

Posted on 10/05/2011 per

3


Els nanotubs són estructures de carboni en forma de tub de mida nanomètrica. Es poden considerar derivats dels ful·lerens. Les primeres evidències de la seva existència daten de l’any 1952 però el descobriment oficial que li va valdre el premi Princep d’Asturies de 2008 el va fer l’any 1991 Sumio Iijima. Els primers nanotubs coneguts eren de paret múltiple (una mena de ceba de nanotubs) però l’any 1993 el mateix autor va aconseguir sintetitzar per primer cop nanotubs de paret única (veure Figura 1). Actualment s’estudien possibles aplicacions que se’n puguin derivar. Les fibres de nanotubs que s’obtenen són extraordinariament resistents i flexibles. El problema és que no es poden aconseguir nanotubs d’una determinada longitud i això en restringeix el seu ús.

Figura 1. Nanotubs de carboni de paret múltiple (esquerra) i senzilla (dreta).

L’any 1998 es va observar la capacitat dels nanotubs d’encapsular molècules de C60 donant lloc a una mena de nanopèsols (veure Figura 2, peapods), unes precioses estructures de carboni que recorden els pèsols.

Figura 2. Nanopèsols.

Molt recentment, la revista Angewandte Chemie ha publicat dos articles relacionats amb els nanotubs. En el primer es demostra que el nanotub pot ser utilitzar com una mena de nanoreactor per millorar determinades reaccions químiques. Els autors de l’estudi mostren que la reacció d’hidrogenació asimètrica de α-cetoesters catalitzada per nanopartícules de Pt és més eficient i més enantioselectiva quan té lloc en presencia de nanotubs (veure Figura 3).

Figura 3. En aquest procés el nanotub fa de nanoreactor.

En el segon article, es mostra com els nanotubs poden encapsular molècules de coronè que es col·loquen una al damunt de l’altre per interaccions π-π stacking i que donen lloc a una estructura que recorda un paquet de galetes Maria de tota la vida: un paquet de nanogaletes Maria amb nanoMaries a dintre a punt per sucar a la llet (veure Figura 4).

Figura 4. Les nanoMaries.

Per acabar dir que des del 1991 els químics han anat aprenent com modificar i manipular aquestes nanoestructures de carboni tan interessants (veure Figura 5) i ja s’estan desenvolupant les primeres aplicacions tecnològiques a l’escala nanomètrica. Segur que els propers anys ens esperen descobriments de gran interès relacionats amb els nanotubs!

Figura 5. Amb els nanotubs ja es pot fer molta química.

Anuncis
Etiquetat: