Futurs guardonats amb el premi Nobel de Química en els propers 10 anys?

Posted on 25/08/2011 per

7


Sembla ser que va ser Niels Bohr, un dels grans físics del segle XX, que va dir que “Predir és molt difícil, especialment quan es tracta del futur”. Doncs bé, amb la seguretat d’equivocar-me i com a distracció estiuenca, em permeto fer una llista de 5 científics que crec que tenen moltes possibilitats d’obtenir el premi Nobel de Química en els propers 10 anys. Aprofito per animar-vos a fer també la vostra quiniela i d’aquí a 10 d’anys veurem si la nostra capacitat d’encertar premis Nobel està o no ben afinada.

  • Sumio Iijima, japonès, premi Príncep d’Astúries 2008, va descobrir el 1991 els nanotubs comentats en aquesta entrada del blog catquimica.cat. L’any 1996 es va donar el premi Nobel al descobridors dels ful·lerens. Sobta que al descobridor dels nanotubs no se li hagi donat encara el Nobel quan des d’un punt de vista tecnològic han resultat ser molt més productius els nanotubs que els ful·lerens.
Un nanotub de paret múltiple com els primers que va sintetitzar Iijima

Un nanotub de paret múltiple com els primers que va sintetitzar Iijima

  • Stephen J. Lippard, nordamericà, ha fet aportacions molt rellevants en el camp de la química bioinorgànica, en particular, el descobriment de metal·lointercaladors per alterar la replicació de l’ADN, la qual cosa ha representat una contribució important per la millora de les teràpies contra el càncer.
  • Ferenc Krausz, hungaro-austríac, ha desenvolupat làsers que emeten polsos d’atosegon (10-18 s) que permetran el desenvolupament en els propers anys de l’atoquímica, la branca de la Química que estudia els fenòmens de la química amb intervals de temps de l’ordre de l’atosegon. En aquests temps tan curts és possible seguir els moviments dels electrons. Això pot aportat informació mecanística molt rellevant de les reaccions de transferència electrònica. De la mateixa manera que John Charles Polanyi, va ser premiat el 1986 per l’estudi de la dinàmica de les reaccions químiques elementals mitjançant quimioluminiscència i Ahmed Zewail el 1999 pel desenvolupament de la femtoquímica, una tècnica per seguir les reaccions químiques que duren uns 1000 femtosegons amb intervals de l’ordre del femtosegon, 10-15 s, la meva previsió és que Krausz serà un dels premiats en els propers 10 anys.
Dinàmica dels electrons de valència d'ions de Kriptó en la formació de l'enllaç químic

Dinàmica dels electrons de valència d'ions de Kriptó en la formació de l'enllaç químic

  • Patrick O. Brown, nordamericà, ha inventat i aplicat els xips d’ADN, una eina revolucionària per l’estudi de les variacions en la composició de  l’expressió genètica. També ha desenvolupat estratègies per la detecció precoç del càncer.

Cap espanyol/català a la llista, oi? Fa uns anys es parlava de la possibilitat que Avelino Corma de la Universitat Politècnica de València pogués ser premiat amb el Nobel de Química per les seves contribucions en el camp de les zeolites. Actualment sembla que és poc probable que això passi. Tot i així, la Química és una de les ciències més desenvolupades a l’estat espanyol que ja és la vuitena potència mundial en la recerca química. La meva previsió és que en els propers 30 anys hi ha haurà un Nobel de Química a l’estat espanyol i serà algú que actualment està fent el doctorat o el postdoc. Mentrestant i amb una mica de sort potser tindrem un Nobel de Física, el manresà  Joan Ignasi Cirac , premi Príncep d’Astúries 2006, per les seves investigacions sobre computació i òptica quàntica.

Pot sorprendre la manca de químics teòrics a la llista, però és que crec que no hi ha cap desenvolupament recent que sigui prou important com per ser premiat amb un Nobel. La meva predicció és que de químics teòrics amb un Nobel en un futur proper en veurem pocs. La raó és que hi ha poca gent que es dediqui a desenvolupar teoria tal com es va poder comprovar a les sessions de pòsters del WATOC 2011. La necessitat de publicar en revistes d’alt índex d’impacte on les recerques teòriques estan vetades fa que cada cop més els estudiants de doctorat que s’interessen per la química teòrica es dediquin a fer càlculs sobre temes que interessen als grups experimentals. En aquest cas, si surt algun resultat interessant el mèrit se l’acaba assignat al grup experimental i no pas al que ha fet els càlculs teòrics que s’entèn que són un complement a l’estudi experimental. Difícilment seguint aquest camí els teòrics podrem tornar a assolir algun premi Nobel en el futur. Tan important és aplicar les eines teòriques que tenim a disposició per entendre millor la Química que es fa al laboratori com desenvolupar noves tècniques de càlcul o millorar les actuals. Tot i així penso que el reconeixement a nivell de Nobel només és possible assolir-lo treballant en el desenvolupament de noves tècniques de càlcul i en aquests moments, pel tipus d’avaluacions que es fan, això és quasi incompatible amb la possibilitat d’aconseguir un lloc de treball estable en les Universitats i Centres de Recerca del nostre país i això fa que la gent jove no s’hi dediqui. Cal canviar aquesta dinàmica de forma urgent!

Anuncis