El Pu entra a l’organisme com els grecs ho feren a Troia

Quan els troians veieren el gran cavall de fusta, joiosos, el prengueren com un trofeu per haver guanyat la guerra i l’entraren a la ciutat. D’aquesta manera, el que feren fou introduir l’enemic a casa. Els grecs, armats fins a les dents, ja eren a l’altra banda de les muralles de Troia. La guerra que començà amb el rapte de la preciosa Helena estava a punt de finalitzar…

Aquest episodi de la mitològica Guerra de Troia té una gran similitud amb un procés que té lloc al nostre organisme, a nivell cel·lular.

Avui llegia al bloc Expeientia Docet, l’entrada “El caballo de Troya del plutonio“. El títol m’ha cridat l’atenció i el fonament químic m’ha interessat. L’entrada comenta un article publicat a Nature Chemical Biology, el qual exposa resultats sobre un procés de competició entre el Pu i el Fe, per tal d’interaccionar amb un enzim que té la funció de fer entrar el Fe a les cèl·lules. Procés com aquest n’hi ha molts a nivell bioquímic, recordem per exemple els accidents que, malauradament, tenen lloc cada hivern amb la mala combustió d’estufes o llars de foc (l’hemoglobina té més afinitat per a coordinar-se amb el CO que no pas amb l’O₂).

Tornant a l’article en qüestió, investigadors del Laboratori Nacional Argonne d’ EEEUU ha identificat el mecanisme pel qual el plutoni pot entrar a les cèl·lules dels mamífers. El Pu interacciona amb la transferrina (Tf), glicoproteïna que s’uneix reversiblement al Fe per tal d’introduir-lo a les cèl·lules. Cada transferrina té dos dominis actius (l’ N i el C), cada un dels quals pot unir-se a un àtom de Fe, formant Fe₂Tf. Quan la proteïna receptora de transferrina reconeix el complex Fe₂Tf, permet que aquest entri a la cèl·lula.

El plutoni pot unir-se a la transferrina en ambdós dominis formant el voluminós complex, Pu₂Tf, el qual no pot entrar a le scèl·lules, ja que no és reconegut pel receptor de transferrina. Però, per altra banda, els autors de l’article han descobert que les estructures mixtes Pu_CFe_NTf i Fe_CPu_NTf, són reconegudes com a Fe₂Tf, de manera que la cèl·lula, enganyada obre les portes a aquest enemic transportat per la traferrina, el cavall de Troia cel·lular.

Referències: