36a Foto Química de la Setmana

Qui té cuina, té un laboratori!

Aquesta és una afirmació ben certa, si considerem un laboratori com a un espai on es troben reactius químics, amb els quals es desenvolupen processos de transformació, com canvis físics i reaccions químiques. A més a més, no hem d’oblidar el material, tant aparells com la torradora o el forn microones, com estris per a cuinar i ingerir aliments. Per aquests últims s’han desenvolupat materials que superen el handicap de l’oxidació. Entre ells hi ha l’ús dels metalls nobles o l’alumini però, el més emprat és l’acer inoxidable.

L’acer inoxidable és un producte metal·lúrgic que resulta d’afegir a l’acer (aliatge de ferro i carboni amb un percentatge d’aquest últim del 0.008 % al 1.76 %) una proporció bastant elevada de crom, o de crom i níquel. Conté, per definició, un mínim de 10.5 % de Cr. Un acer inoxidable bastant emprat és el 18-10, que conté un 18% de Cr i un 10% de Ni. El procés pel qual l’acer inoxidable evita la corrosió del ferro que conté és la passivació que pateixen el Cr o el Ni (metalls amb gran afinitat per l’oxigen), de manera que es tracta del mateix procés pel qual l’Al no s’oxida. Això és com el millor tallafoc, oxidació (només superficial) contra l’oxidació.

Referències:

• http://itinerariquimic.cat/parada08.html