En aquest bloc hem parlat vàries vegades de l’aromaticitat de les molècules. Aquesta és una propietat d’algunes molècules orgàniques i inorgàniques que tenen anells amb dobles enllaços conjugats en la seva estructura. La deslocalització electrònica present en aquests anells els hi confereix una gran estabilitat i baixa reactivitat. Acostument a tenir una elevada simetria i presenten corrents electròniques d’anell paratròpiques el que es tradueix en desplaçaments químics elevats en mesures de RMN de protó. El compost aromàtic per excel·lència és el benzè representat a la Figura 1 tal com va suggerir per primer cop Kekulé.

Figura 1. Les dues formes ressonants del benzè que combinades donen l'estructura promig representada per un cercle en mig del'anell
L’aromaticitat és una propietat que normalment està relacionada amb l’estat fonamental de les molècules estables. Encara que és ben sabut que certs estats excitats són aromàtics, l’aromaticitat dels estats excitats es manté força inexplorada. Des de l’any 1972 i a partir dels estudis de Baird es coneix que l’estat triplet més baix en energia d’un sistema de 4N electrons π és aromàtic. Per la resta d’estats excitats se’n sap poc a nivell teòric (recentment investigadors de l’Institut de Química Computacional han estudiat els estats excitats del benzè, Figura 2) i a nivell experimental no se’n sap gaire bé res, si bé es considera que la major part d’ells són no aromàtics o antiaromàtics.
Recentment uns investigadors de la Universitat Tècnica de Munich han fet ús de la llum làser per tal de portar el benzè des de l’estat fonamental amb totes les distàncies C-C idèntiques a un estat excitat no-aromàtic que és combinació dels estats So + S2 i on hi ha alternancia d’enllaços simples i dobles. Amb el làser aconsegueixen control·lar la dinàmica dels electrons i anar a parar a un benzè no aromàtic que es pot descriure a partir d’una de les estructures de Kekulé de la Figura 1 (veure Figura 3). Per optimitzar el làser que porta les molècules a l’estat excitat han utilitzat simulacions teòriques de la dinàmica dels electrons en la molècula del benzè a partir de càlculs depenent del temps. Els resultats han sortit publicats en la revista Journal of the American Chemical Society.
Martin
02/01/2012
Hola Miquel,
aquest estudis s’han fet per dinàmica d’electrons son interesants si més no. Es podria utilitzar la dinàmica cuàntica, incloguent solvent (implícit com explícit), per tal entendre l’efecte del solvent a nivell teòric com experimental (RMN-H, entre altres tecniques espectroscòpiques). Podria ser interesant, si més no!
Ja hem vist la seva contribució: Measuring electron sharing between atoms in first-principle simulations en col·laboració amb La Penna, G.; Furlan, S.; Solà, M. a , Theor Chem Acc 130 (2011) 27-36. Podria ser interesant l’aplicació d’aquesta nova metodología al benzé (en estat fonamental com excitats) inclouguent solvent implícitament com explicítament.
Salutacions cordials,
Martin.
Miquel Solà
02/01/2012
Hola Martin,
Tot això que dius de fer dnàmiques amb el solvent és molt interessant, però de moment només tindria interès teòric perquè els experiments són molt delicats i cal fer-los en fase gas i segurament que a pressions molt baixes.
Miquel
Martin
02/01/2012
Hola Miquel,
la veritat es que vam treballar -amb A. A. Voityuk (ICREA Sènior, IQC)- en dinàmica clàsica (tant fase gas com solvent implícit i explícit). Es pot treballar a una determinada temperatura i pressió en la dinàmica o en un rang també.
A partir de cada snapshot es pot determinar els acoplaments d’espín (com desplaçaments químics) a partir de cálculs teórics puntuals de molécules orgàniques (o inorgàniques mitjançant altres tècniques espectroscòpiques, e.g. photoelelectron spectroscopy). En el cas de photoelectron spectroscopy hauríem de considerar l’excitació electrónica en nivells de valència d’electrons deslocalitzats en sistema aromàtic, es a dir, utilitzar TD-DFT en base a la dinàmica cuàntica.
El seu treball: Measuring electron sharing between atoms in first-principle simulations en col·laboració amb La Penna, G.; Furlan, S.; Solà, M. a , Theor Chem Acc 130 (2011) 27-36; creïem que es molt interessant per introduir els indexos de deslocalització depenent del temps. Si més no, ès interesant!
Salutacions cordials,
Martin.
Miquel Solà
24/01/2012
He vist que Nat. Chem. també s’ha fet ressò d’aquest experiment:
http://www.nature.com/nchem/journal/v4/n2/pdf/nchem.1252.pdf?WT.ec_id=NCHEM-201202