Arsènic: font de vida o de mort?

Posted on 23/08/2012 per

0


Des de temps immemorials, l’arsènic s’ha utilitzat com un verí molt efectiu. Una tesi de la Universitat d’Extremadura demostra que l’arsènic estaria darrera del 33% de les morts per verí ocorregudes en el S. XIX. Es creu que l’arsènic en combinar-se amb certs enzims interfereix en el metabolisme cel·lular causant nàusees i dolor abdominal, seguit per la paralització del sistema circulatori, el que acaba provocant la mort. En forma d’arsina, AsH3, una dosi de 250 ppm causa la mort de forma instantània i una dosi de 50 ppm en 30 minuts. Donada la seva perillositat és important control·lar la quantitat d’arsènic a l’aigua que ens bevem. En aquest sentit, el grup de recerca de Química Analítica i Ambiental de la Universitat de Girona (UdG) i  l’empresa Dena Desarrollos S.L. van signar fa poc un conveni per desenvolupar un dispositiu que permeti detectar de forma ràpida arsènic a les aigües subterrànies i de pou.

Figura 1. Àngel Illa (Dena Desarrollos) amb les investigadores de la UdG Anna Batalla, Enriqueta Anticó i Clàudia Fontàs (Font: web de la UdG).

Es per aquesta raó que quan a finals del 2010 es va publicar a la revista Science un article fet per investigadors de diferents centres de recerca dels Estats Units on aparentment es demostrava que hi havia un bacteri anomenat GFAJ-1 (Figura 2) en el llac Mono Lake de Califòrnia que era capaç d’emprar arsènic en comptes de fòsfor per sustentar el seu creixement, els resultats es varen acollir amb sorpresa i excitació. Les dades dels investigadors indicaven la presència d’arseniat en macromolècules que normalment contenen fosfat, com és el cas de l’ADN i de proteïnes. En les posicions ocupades normalment pels àtoms de fòsfor en aquestes biomolècules hi havien àtoms d’arsènic. D’aquesta manera augmentava el número d’àtoms que podien formar part de molècules essencials pel desenvolupament de la vida.

Figura 2. Imatge de microscopi electrònic d’escombrat de bactèries GFAJ-1.

Doncs bé, recentment, dos estudis també publicats a Science (1 i 2) han demostrat que aquest descobriment que va revolucionar les bases de la bioquímica tradicional era fals i han determinat que ni el DNA ni les proteïnes d’aquesta bactèria contenen arsènic en quantitats destacables. També han determinat que malgrat que aquestes bactèries són resistents a elevades concentracions d’arsènic, no utilitzen l’arsènic pel seu creixement. Segons els autors d’aquests darrers estudis la contaminació d’alguna de les mostres podria explicar els resultats del primer dels articles que semblava confirmar la possibilitat que alguns organismes utilitzessin arsènic per les seves funcions vitals. Descartat doncs l’arsènic com a font de vida.

Aquesta història ens serveix per comentar dos aspectes interessants del món de la ciència:

  1. Es perfectament possible que els resultats publicats en un article científic siguin incorrectes, fins i tot en aquells que es publiquen a les millors revistes científiques (aquelles que tenen un factor d’impacte més elevat). Tot i així, més d’hora que tard, altres membres de la comunitat científic acaben detectant l’error. Això indica un bon funcionament del mètode científic.
  2. Els autors de publicacions que contenen errors normalment acostumen a retirar-les. Curiosament, les revistes amb factors d’impacte elevats sovint tenen un número alt de publicacions retirades.  La pressió per publicar en revistes d’elevat factor d’impacte fa que els autors de forma conscient o inconscient puguin exagerar els resultats obtinguts o donar per bons uns resultats que caldria tornar a verificar abans d’enviar-los a publicar. De fet hi ha una web molt interessant que segueix els articles retirats (Retraction Watch) i en la que s’expliquen els motius de la retirada dels diferents articles. Val a dir que en aquest cas particular i de forma sorprenent (encara que justificada segons els editors de Science) l’article amb els resultats incorrectes no s’ha retirat.
Anuncis