La lectura d’un article a l’ARA de Joan Majó titulat “Cap a una nova dependència?” m’ha motivat a escriure aquesta entrada. Es molt probable que força lectors estiguin en desacord amb la tesi que plantejaré a continuació i òbviament acceptaré amb esportivitat tota crítica que em volgueu fer arribar. La idea que defensaré a continuació és que pensant en els propers 10 o 20 anys el govern hauria de canviar les prioritats de la recerca catalana. Quan parlem de prioritats en ciència, com en qualsevol altre camp, bàsicament el que volem dir és de quina manera repartim el pressupost que dediquem a la recerca i a quines àrees dediquem més diners.
La prioritat de la recerca catalana en els darrers anys ha estat clarament enfocada a l’àrea de la biomedicina. No tinc dades de pressupost de la Generalitat destinat a cadascuna de les àrees de la ciència i per fer aquesta afirmació em baso en la quantitat de centres de recerca que hi ha a Catalunya relacionats amb la biomedicina. Dels 39 centres de recerca catalans finançats per la Generalitat (centres CERCA), 9 estan dedicats al camp de la biomedicina i la salut (això representa quasi 1/4 part del total). L’avenç en el camp de la medicina ha de ser la prioritat màxima de la recerca a Catalunya? Segurament que molts contestarien afirmativament a aquesta pregunta. La possibilitat de curar tot tipus de malaties és un objectiu encomiable, sens dubte, però ja us avanço que a mi em sembla que la recerca en medicina malgrat ser molt important no hauria de ser la prioritat màxima de la recerca del nostre país. A mi em sembla que una millora continuada de la salut dels ciutadans si bé sempre és desitjable també té contrapartides que algun dia haurem de valorar. Primer, perquè aquesta millora moltes vegades va acompanyada de tractaments cars que no tothom es podrà permetre. I segon, perquè un augment continuat de l’esperança de vida ens portarà en una situació insostenible des d’un punt de vista econòmic. Com es podrà mantenir tanta gent gran que en molts casos necessitarà tractaments cars per subsistir uns anys més?
Al meu entendre la prioritat màxima de recerca a Catalunya hauria de ser el desenvolupament de noves formes d’energia. I aquí és on ho lligo amb l’article abans esmentat de Joan Majó. Tal com ell mateix indica Catalunya pateix una gran dependència energètica de l’exterior. A Espanya un 74% de l’energia s’exporta d’àrees com el Pròxim Orient, Sud-Amèrica, nord d’Àfrica… A més aquest recurs no està garantit perquè les reserves s’aniran esgotant i perquè han aparegut mil milions de nous consumidors en la Xina, Índia,… que acceleraran la reducció dels recursos. En aquestes condicions una futura crisi energètica sembla inevitable. Crec que solucionar aquest problema a Catalunya és molt més trascendental que, per exemple, aconseguir una cura definitiva del càncer. No nego que seria fantàstic aconseguir vèncer el càncer, ni que hàgim de deixar d’intentar aconseguir-ho, però que si hem de prioritzar, en aquests moments, a nivell de país és molt més important solucionar el problema de l’energia que no pas cap altra problema de salut.
Doncs bé davant els 9 centres CERCA dedicats a biomedicina i salut en tenim només 1 dedicat a l’energia, un 2.5% del centres CERCA. Es tracta de l’Institut de Recerca en Energia a Catalunya (IREC) que es troba a Sant Adrià del Besós. Crec que és un error no posar més èmfasi en resoldre el problema més important al que s’haurà d’enfrontar la societat catalana els propers 25 o 30 anys. La proposta que llenço des d’aquí és que cal canviar la política de recerca actual i destinar molts més recursos a la resolució del problema energètic. En particular, cal millorar els processos de captació d’energia solar i funcionament de les piles de combustible. En aquests dos problemes l’aportació dels químics és essencial. A Catalunya tenim els investigadors preparats per fer aquest tipus de recerca. Només cal dotar-los convenientment i això és una decisió política, una priorització que implica a l’hora de repartir el pressupost destinar un percentatge més gran als temes energètics.
Pere Alemany
27/08/2012
Miquel, estic totalment d’acord amb tu. Un altre camp on hauriem de ser liders és el de la traducció automàtica si volem que la nostra llengua no desapareixi arrasada per l’anglès i les altres llengues globals.
A part d’aixó, crec que a casa nostra el tema biomedicina està molt sobrevalorat i aprofitant l’empenta d’uns pocs grups que realment dónen la talla hi ha tota una mediocritat que viu simplement d’aprofitar el vent que bufa.
El problema és que la societat, i entre ella els polítics , no estan capacitats per decidir qué és realment important i només cal que surti un penjat dient que cura el cancer amb aigua informada ( veure la vanguardia de fa un parell de dies) per creure que és possible i confondre els seus desitjos desesperats (legitims) amb la dura realitat de que tard o d’hora ens hem de morir tots.
miquelsola
27/08/2012
Pere, justament el tema d’aquesta contra de la Vanguardia l’hem comentada amb en Miquel Duran. Es una vergonya! Això de la contra de LV és un misteri: tant et trobes entrevistes a gent fantàstica com entrevistes a pseudocientífics curanderos que no valen un duro.
jordipoater
30/08/2012
Fins i tot l’Altman, premi Nobel de química, critica l’excés de recerca en biomedicina: “Procuro no ser demasiado práctico, porque la mayoría de dinero y talento se dirige hoy hacia la biomedicina y es un error, porque es demasiado aplicada y en ciencia el camino más corto entre dos puntos es un largo rodeo por la teoría y la investigación básica.” http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120828/54342411572/la-contra-sidney-altman.html
miquelsola
30/08/2012
No havia llegit aquesta contra. Aquesta està molt bé.
Antoni M. Gavarró i Ferrer
06/09/2012
Aquest és un tema que m’interessa i per això hi he reflexionat una mica.
Al meu entendre s’haurien de tenir en compte els punts següents:
1.- No deixar sense recursos investigacions en curs, (no abandonar el camí iniciat i ser perseverants).
2.- Millorar el seguiment i avaluació de les investigacions en curs.
3.- Definir una estratègia més àmplia i més ambiciosa de forma conjunta amb els països que tenen problemes similars als nostres tan si estan a la UE com no i òbviament el tema energètic és prioritari. (Inclou tan la generació de recursos com l’estalvi en els processos actuals).
4.- Consensuar un programa de recerca, desenvolupament i explotació empresarial amb els nostres socis estratègics.
5.- Multiplicar la disponibilitat de recursos per dotar el programa compromès.
6.- Involucrar les empreses mitjanes i petites i evitar la monopolització de les patents per les grans corporacions que gaire bé sempre es mostren poc eficients i que actuen per simple defensa de les seves posicions oligopolístiques. El sistema legal del programa és clau.
7.- Aconseguir un procés en les recerques i possibles aplicacions que sigui conegut i reconegut fàcilment per la població de forma que estimuli els emprenedors i creï sinergies.
Sobre el tema energètic estic convençut que en la generació el nostre futur està principalment al mar: milers de milions d’ones, vents i luxs ens hi esperen i a més podria donar una feina digne i eficient a dotzenes de milers dels nostres conciutadans.
miquelsola
06/09/2012
Doncs sí, és possible que la solució al problema energètic estigui en el mar, encara que a mi em sembla més probable que la solució la trobem en l’energia solar (hem de ser més eficients capturant-la) i a llarg termini en la fusió nuclear.
Lluís Rovira
10/09/2012
Les prioritats de la recerca d’una país cal anar-les adaptant a les necessitats de l’entorn però fent alhora un exercici de prospectiva a mig-llarg termini. Crec que per això el comentari sobre l’energia és encertat. També l’aigua serà un prioritat, i altres recursos naturals que recularan amb l’explosió demogràfica que estem vivint, potser no tant a casa nostra però sí a nivell planetari.
Concreto algunes dades de CERCA: dels 47 centres existents aproximadament 20 són de l’àrea de la Biomedicina. També voldria cridar l’atenció sobre el punt que la quantitat de centres no fa la cosa. Precisament ara estem implicats des de la Institució CERCA en un procés d’integració de centres que anomem SUMA. La intenció és que en quedin menys i més forts.
I també tots els centres s’estan avaluant amb previsió de finalitzar el juliol 2013. D’aquest procés en sortiran dades valuoses sobre rendiment, solapaments/integracions, excel.lència internacional, etc. És a dir, hi haurà els elements per prendre decisions informades.
miquelsola
10/09/2012
Moltes gràcies pel teu valuós comentari! Tu coneixes molt més bé que no pas jo la situació global de la recerca al país i m’alegra que estiguem força d’acord. A mi no em sembla el cas de l’aigua una prioritat tan important com ho és el tema energètic (estic parlant a nivell de Catalunya) perquè per solucionar el tema de l’aigua sempre ens queda un possible transvasament del Roina, car però viable.
Martin Felix
14/09/2012
Hola a todos,
soy Martín Félix, Licienciado en Química por la Universitat de Girona, ciudadano uruguayo y con permiso vigente de residencia y trabajo. Estoy totalmente de acuerdo con su post, es interesante. La voluntad política es necesaria para el desarrollo de políticas de Ciencia, Tecnología e Innovación (CTI), además de la opinión de científicos altamente reputados (en especial, catedráticos o titulares), estarían totalmente capacitados como para iniciar plan de desarrollo de CTI, como de la posible inversión en infraestructura que pueda amanarse el texto.
Los planes de desarrollo e inversión en CTI a nivel de Catalunya quedan notoriamente especificados en el comentarista Lluís Rovira (CERCA). Lograr un plan estratégico para CTI es lograr concentrar los esfuerzos, desde personas jurídicas (Consejo o Institución)y totalmente capacitadas, en un sector a desarrollar. Por ejemplo, un plan o programa estratégico sobre en energías renovables puede llevar un tiempo estimable de 3 meses, con una operativa de 5 o 6 años: considerando la creación de una infraestructura (Centro, Consejo o Institucionalidad) especializada en el sector a desarrollar. Es decir, centralizar los esfuerzos en CTI en la creación de una institucionalidad local y en el sector de las energías renovables.
No pasa necesariamente, personalmente, por decisiones o voluntad políticas; lo centros CERCA son un caso de avance notorio en muchos sectores de las CTI, aunque influyen en la toma de decisiones. Las preguntas notorias son de financiamiento; está claro que la decisión final es de una persona jurídica, en especial. Se debe de crear un Consejo Sectorial de Energías Renovables y desarrollar un plan o programa estratégico para ese sector pero, aquí, hemos de recurrir a una persona jurídica, en especial. Perosna jurídica se refiere a tener los derechos de ejecución, es decir, al gobierno de Catalunya o de España.
Espero que tenga mucha suerte, puede que desde la UdG, en especial, desde el Vicerrectorado de Investigación (Carbó) se pueda crear este Consejo, y puede concentrar los esfuerzos para crear el marco legal y jurídico para un posible centro CERCA en Girona. Estuve hace unos meses trabajando en la posibilidad de lograr traer un Instituto Pasteur a Girona. Aquí en Montevideo hay un Instituto Pasteur, seria brutalmente conveniente ya que no hay ninguno en Cataluña o España.
Saludos muy cordiales desde el Uruguay,
Martin.