Cal un canvi en les prioritats de la recerca catalana

Posted on 27/08/2012 per

11


La lectura d’un article a l’ARA de Joan Majó titulat “Cap a una nova dependència?” m’ha motivat a escriure aquesta entrada. Es molt probable que força lectors estiguin en desacord amb la tesi que plantejaré a continuació i òbviament acceptaré amb esportivitat tota crítica que em volgueu fer arribar. La idea que defensaré a continuació és que pensant en els propers 10 o 20 anys el govern hauria de canviar les prioritats de la recerca catalana. Quan parlem de prioritats en ciència, com en qualsevol altre camp, bàsicament el que volem dir és de quina manera repartim el pressupost que dediquem a la recerca i a quines àrees dediquem més diners.

La prioritat de la recerca catalana en els darrers anys ha estat clarament enfocada a l’àrea de la biomedicina. No tinc dades de pressupost de la Generalitat destinat a cadascuna de les àrees de la ciència i per fer aquesta afirmació em baso en la quantitat de centres de recerca que hi ha a Catalunya relacionats amb la biomedicina. Dels 39 centres de recerca catalans finançats per la Generalitat (centres CERCA), 9 estan dedicats al camp de la biomedicina i la salut (això representa quasi 1/4 part del total). L’avenç en el camp de la medicina ha de ser la prioritat màxima de la recerca a Catalunya? Segurament que molts contestarien afirmativament a aquesta pregunta. La possibilitat de curar tot tipus de malaties és un objectiu encomiable, sens dubte, però ja us avanço que a mi em sembla que la recerca en medicina malgrat ser molt important no hauria de ser la prioritat màxima de la recerca del nostre país. A mi em sembla que una millora continuada de la salut dels ciutadans si bé sempre és desitjable també té contrapartides que algun dia haurem de valorar. Primer, perquè aquesta millora moltes vegades va acompanyada de tractaments cars que no tothom es podrà permetre. I segon, perquè un augment continuat de l’esperança de vida ens portarà en una situació insostenible des d’un punt de vista econòmic. Com es podrà mantenir tanta gent gran que en molts casos necessitarà tractaments cars per subsistir uns anys més?

Al meu entendre la prioritat màxima de recerca a Catalunya hauria de ser el desenvolupament de noves formes d’energia. I aquí és on ho lligo amb l’article abans esmentat de Joan Majó. Tal com ell mateix indica Catalunya pateix una gran dependència energètica de l’exterior. A Espanya un 74% de l’energia s’exporta d’àrees com el Pròxim Orient, Sud-Amèrica, nord d’Àfrica… A més aquest recurs no està garantit perquè les reserves s’aniran esgotant i perquè han aparegut mil milions de nous consumidors en la Xina, Índia,… que acceleraran la reducció dels recursos. En aquestes condicions una futura crisi energètica sembla inevitable. Crec que solucionar aquest problema a Catalunya és molt més trascendental que, per exemple, aconseguir una cura definitiva del càncer. No nego que seria fantàstic aconseguir vèncer el càncer, ni que hàgim de deixar d’intentar aconseguir-ho, però que si hem de prioritzar, en aquests moments, a nivell de país és molt més important solucionar el problema de l’energia que no pas cap altra problema de salut.

Doncs bé davant els 9 centres CERCA dedicats a biomedicina i salut en tenim només 1 dedicat a l’energia, un 2.5% del centres CERCA. Es tracta de l’Institut de Recerca en Energia a Catalunya (IREC) que es troba a Sant Adrià del Besós. Crec que és un error no posar més èmfasi en resoldre el problema més important al que s’haurà d’enfrontar la societat catalana els propers 25 o 30 anys. La proposta que llenço des d’aquí és que cal canviar la política de recerca actual i destinar molts més recursos a la resolució del problema energètic. En particular, cal millorar els processos de captació d’energia solar i funcionament de les piles de combustible. En aquests dos problemes  l’aportació dels químics és essencial. A Catalunya tenim els investigadors preparats per fer aquest tipus de recerca. Només cal dotar-los convenientment i això és una decisió política, una priorització que implica a l’hora de repartir el pressupost destinar un percentatge més gran als temes energètics.

Figura 1. El màster en energia eòlica terrestre i marina que organitza l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya.

Advertisements