Mosquits i química

A la pàgina de Muy interesante s’hi pot llegir una curiosa notícia on s’explica que els mosquits femella utilitzen el CO2 que desprenen els éssers vius per localitzar hostes a qui picar. Un estudi publicat a Nature identifica molècules oloroses que poden impedir el funcionament correcte d’aquest mecanisme de detecció del CO2 dels mosquits, actuant sobre els seus receptors de CO2.

Les molècules de l’estudi són de tres tipus: inhibidores, imitadores i bloquejadores. Les primeres inhibeixen els receptors de CO2 dels mosquits, com ara l’hexanol. Les segones, com la 2-butanona, imiten al diòxid de carboni i podrien fer-se servir com a esquer. Per últim, les bloquejadores, com la 2,3-butanodiona, “enceguen” als insectes al provocar una activació ultra perllongada de les neurones sensibles a aquest gas. Un estudi amb una clara presència de la química, el qual pot permetre reduir el contacte entre humans i mosquits, així com avançar en el camp dels repel·lents d’insectes.