Nanoputians i parents llunyans

Posted on 21/06/2011 per

0


Sempre m’han cridat l’ateció els nanoputians, les molècules orgàniques amb estructura humana que aparegueren el 2003, després d’un article de James M. Tour a la JOC, el qual va sintetitzar aquests humanoides a escala molecular (J. Org. Chem., 2003, 68 (23), pp 8750–8766).

Síntesi de la part superior del cos del nanoputià. De l’article de 2003 (J. Org. Chem., 2003, 68 (23), pp 8750–8766).

Tants caps, tants barrets…

Diferents caps pel nanoputià. De l’article de 2003 (J. Org. Chem., 2003, 68 (23), pp 8750–8766).

Ara recordo els nanoputians perquè avui m’ho he passat molt bé descobrint noves estructures químiques (molècules de possible existència) en formes humanes i animals al chemistry blog. Pel que llegeixo es tracta de propostes d’estudiants de química nord-americans per celebrar la setmana de la nanotecnologia.

Aquí en tenim algunes:

El NanoAir Jordan m’encanta, ja que hi intervé el futbalè i el nanotub de carboni.

Descobriu totes les fantàstiques estructures a Chemistry blog:

Advertisements
Etiquetat:
Posted in: Humor