Tal i com vàrem anunciar, ahir al vespre, a Girona va tenir lloc la xerrada “Química als aliments, més enllà dels additius”, amb la Dra. Carme Carretero (Catedràtica de Tecnologia dels Aliments al Departament d’Enginyeria Química, Agrària i Tecnologia Agroalimentària de la UdG). Aquesta va ésser la 3a conferència del cicle de Divulgació de la Química “Química: la nostra vida, el nostre futur”, organitzat per Química UdG i C4D amb motiu de l’AIQ2011.
Carme Carretero ens va parlar de la química que forma part dels aliments, des d’un punt de vista ampli. No només els compostos naturals continguts en els aliments, com l’àcid ascòrbic, o els additius (l’àcid ascòrbic també n’és un exemple, sota l’etiqueta E300); sinó que també vàrem parlar de les diferents tècniques de conservació dels aliments que utilitzem des de fa mil·lenis (el salat, el fermentat i l’ús d’espècies en són exemples).
Fent referència a l’edat de pedra, la conferenciant ens va fer entendre que això d’utilitzar la química en amb finalitats culinàries no és nou, sinó que va començar amb la cocció dels aliments. Al cuinar la carn es millora la digestibilitat d’aquesta, augmenta la seguretat i es creen nous aromes i sabors.
Quan vàrem començar a parlar dels additius, Carretero també es va afegir al nostre discurs de que “tot és química”, que hi ha productes naturals i productes sintètics, però tot és química. I que, un producte natural pot arribar a ser molt més perillós que un de sintètic. Amb mateixes paraules de Carme Carretero:
La natura sintetitza els verins més terribles.
La conferenciant també ens va definir bé els additius i ens va explicar les seves característiques i els requeriments que han de complir.
Si bé gairebé el 50 % dels colorants són d’origen natural i són uns additius molt importants (E100/curcumina o E140/clorofil·les, per citar un parell d’exemples), aquests han estat molt discutits, ens explicava Carretero. Que el iogurt de maduixa sigui de color rosa és molt més important del que ens pensem (també menjem amb els ulls, de manera que podem jugar amb el grau de “gust” i “color” del iogurt per notar un bon gust de maduixa).
I a l’hora de parlar dels gustos, vàrem conèixer una nova incorporació al diccionari de l’IEC d’una paraula anglosaxona, flavor. Ara ja podem parlar dels 5 flavors, amarg, àcid/agre, salat dolç i unami. Sembla ser que aquest darrer, el qual molts no tenim gaire clar si l’hem sentit mai, és el gust del glutamat (me’n va informar @miquelduran davant el meu dubte al twitter i ara en trobo una petita entrada a la Viquipèdia).
Àcid glutàmic.
Carretero també va fer referència a la “cuina molecular” (precisament dijous vinent, 9 de juny, Claudi Mans i Joan Roca participaran a aquest cicle de conferències amb la xerrada “Esferificacions i macarrons. La ciència a la cuina tradicional i moderna”).
Ahir vàrem conèixer additius usats a les cuines actuals (com la que apareix a l’anunci de l’estiu 2011, amb el cuiner Ferran Adrià) com són l’alginat sòdic (E401), usat per a esferificar líquids, o l’emulgent lecitina (E322).
Per acabar, Carme Carretero va presentar els additius usats com a antioxidants i conservadors. Entre els primers, en trobem de naturals com l’àcid ascòrbic (E300), més conegut com a vitamina C, i altres d’artificials, com el butilhidroxitoluè (E321). Pel que fa als conservadors, en tenim d’orgànics com l’àcid làctic (E270) o l’àcid cítric (E330) i altres d’inorgànics com el sulfit sòdic (E221) o el nitrit sòdic (E250), aplicats aquests darrers en el vi o en el pernil dolç amb l’objectiu de conservar la seva coloració rosada.
La Dra. Carretero es va acomiadar fent referència a una afirmació que als químics ens agrada molt fer entendre a la població. “Tot és química…!”
Al sortir de l’auditori Irla de l’edifici de la Generalitat a Girona, Carme Carretero resumia la conferència en mig minut d’aquest amanera:
Sergi Paredes
04/06/2011
Molt interessant aquesta entrada Pep, m’haguès agradat molt anar!
Un fet molt important sobre els aliments és que la gran majoria de toxiinfeccions alimentàries a Catalunya (i arreu del món) són degudes a bacteris, virus i protozous (contaminació biótica) i una petitísima part per contaminants “químics” com pesticides, Pb, Hg, etc…(contaminació abiótica). Només cal anar al Boletin epidemiológico semanla del Instituto carlos III (2008 Vol. 16 nº 21/241-252 ISSN: 1135 – 6286), per observar que a Catalunya del 2004-2007 es van detectar 558 brots de malalties trasmeses per aliments i 3511 a tota Espanya, sent només 9 els casos derivats de productes químics a tota Espanya (només Salmonella enteritidis son 906 brots, Norovirus 111 i Staphylococcus Aureus 114 brots).
No obstant si es parla de la problemàtica en aliments la gran majoría de la gent del carrer pensarà en química. El canvi de mentalitat s’ha de produir, però és difícil…
Pep Anton Vieta
04/06/2011
Moltes gràcies per la informació del Boletín Epidemiológico, Sergi, la faré servir!
Sempre m’agrada expressar que en aquest sentit la contaminació biòtica és molt més perillosa que la inorgànica i que, a més a més, la química ens prevé de la contaminació, mitjançant desinfectants oxidants, per exemple (sóc dels del “parell de gotes de lleixiu” a les verdures crues).
Em sembla que degut als “cogombres alemanys” i l’E Coli potser canviarà una mica la mentalitat de la població…
Nathalie Anderson
12/10/2022
Great blog I enjoyed reeading